Resultats de la cerca
Es mostren 18635 resultats
Comitè Català de Disciplina Esportiva
Esport general
Òrgan suprem en el camp disciplinari esportiu dins l’àmbit territorial de Catalunya.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya a l’abril del 1985 i se n’aprovà la reglamentació al gener del 1986 Tenia la funció de resoldre, en última instància, els recursos interposats contra els acords dels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, quan aquests havien esgotat la via federativa Desaparegué l’any 1999 i fou substituït pel Tribunal Català de l’Esport
Francisco Nieto Sánchez
Futbol
Jugador de futbol.
Ingressà en el juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Súria Extrem esquerre, quan jugava a l’Atlètic Catalunya, filial del Barça, debutà amb el primer equip blaugrana a mitjan temporada 1968-69 La temporada següent, 1969-70, jugà amb l’altre filial, el Comtal, i després passà al Rayo Vallecano, on jugà diverses temporades Posteriorment jugà amb el Manresa 1974-76 i el Girona 1976-78
Lucrecia Muñoz Reja
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Barcelona, fou pionera d’aquest esport Fou campiona de Catalunya i d’Espanya dels 100 m lliure 1926, 1927 quan aquesta era l’única cursa que es nedava als campionats També fou set vegades recordista catalana i estatal dos cops de 50 m lliure, quatre cops de 100 m lliure i un cop en 200 m lliure en el període 1925-27
Dominica 2011
Estat
L’augment de les inversions públiques en infraestructures i habitatges va contribuir a revifar l’economia de Dominica Aquest increment va ser possible en gran part pel creixement de l’ajuda del Govern xinès, després que aquest país signés nous acords financers amb Dominica Aquests acords es van iniciar l’any 2004, quan la Xina va rellevar Taiwan com a soci polític i econòmic del país
La Veu del Vespre
Publicacions periòdiques
Nom que prengué l’edició de la nit de La Veu de Catalunya
.
Fou publicat a Barcelona del 2 de maig de 1933 al 31 de desembre de 1934, amb la interrupció de quatre dies, motivada pels fets d’octubre de 1934 El director, els redactors i els collaboradors eren els mateixos que els de La Veu de Catalunya , bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de L’Instant
Organisation de l’Armée Secrète
Política
Organització politicomilitar d’europeus residents a Algèria, fundada pels generals Salan i Jouhaud després del fracàs de llur rebel·lió militar de l’abril del 1961 per tal d’oposar-se a la independència de la colònia.
De la campanya terrorista que menà, cal subratllar-ne l’atemptat contra De Gaulle el 8 de setembre de 1961 Quan el govern francès i el Front d’Alliberament Algerià signaren l’armistici del març del 1962, intentà de frenar l’èxode de pieds noirs cap a Europa Salan fou capturat a Alger per l’abril del mateix any i l’organització es dispersà a l’exili
Josep Soler i Ventura
Música
Violoncel·lista.
A deu anys ingressà a l’Escolania de la Mercè Deixeble de Joan Baucis, quan en tenia tretze formà part de diverses orquestres Posteriorment fou membre de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, on arribà a ser violoncel solista Des del 1897, fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on desenvolupà una important tasca pedagògica Entre els seus alumnes destacà Aurèlia Sancristòfol
,
Vicenç Gonzaga de Guastalla
Història
Fill del duc Ferran II de Guastalla i de Victòria Doria.
Fou general de la cavalleria a Nàpols i Sardenya, on residí quan fou nomenat lloctinent de Catalunya 1664 Un funcionari castellà, José Niño, li dedicà, amb aquest motiu, una Descripción de Cataluña El seu govern fou respectuós amb els catalans, probablement pels consells d’aquesta obra Posteriorment fou membre del Consejo de Indias i virrei de Sicília 1678 Retirat a Salamanca, ingressà a l’orde dels caputxins
Martí de Torres
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Era doctor en cànons, canonge de València i conseller del rei Fou virrei de Sicília entre el 1419 i el 1421 El papa Martí V el nomenà bisbe de Vic el 1421 quan encara era només sotsdiaca Sembla que no residí mai a la diòcesi, on actuava en nom seu el canonge Francesc Malla L’any 1422 residia a Barcelona, on sembla que morí
Ramon Albert

Estatua de Ramon Albert, obra escultorica de Josep Llimona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Mercedari i cardenal.
Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó