Resultats de la cerca

S’ocupà de l’alimentació científica del bestiar i introduí l’ús de les sulfamides potenciades i dels nitrofurans en forma hidrosoluble i injectable L’any 1964 cofundà la branca veterinària dels Laboratoris Esteve Des del 1969 fins a la jubilació, el 1993, fou veterinari de l’Ajuntament de Barcelona Fou membre fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i veterinari militar amb la graduació de coronel veterinari Escriví nombrosos estudis sobre la història de la veterinària a Catalunya

Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX

Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l’ajuntament de Reus Deixà una dotzena d’obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades Amor al rei i a la pàtria Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 1954 i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus 1959 Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana

Deixeble de l’Escola de Sant Carles i de Joaquim Sorolla A París assistí a l’acadèmia Julian Expositor del Salon des Artistes Français, hi obtingué una menció honorífica el 1909 Conreà escenes de gènere a l’estil del seu mestre, retrats, cartells i pintures d’història, especialment de temes llatinoamericans —motiu pel qual fou molt famós a les repúbliques de l’Amèrica del Sud— i també de la Primera Guerra Mundial Féu grans murals al nou Kursaal de Sant Sebastià

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa  Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló

Bisbe de Žemaičiu, escriví diverses obres en una prosa realista, didàctica i d’un gran dinamisme Cal esmentar-ne Vaiku knygelé ‘Llibret per a nois i noies’, 1868, Paaugusiu žmoniu knygelé ‘Llibre per a adults’, 1868, Palangos Junzé ‘Josep de Palanga’, 1863, recull de contes, i la seva obra mestra, Antano Tretininko pasakojimas ‘El conte d’Antanos Tretininkas’, 1872 Cal fer esment també de Žemaičiu vyskupysté ‘Història del bisbat de Žemaičiu’, 1848 i Živatai šventuju ‘Vides de sants’, 1858-68

Iniciada en la història pel seu pare, Jenny 1911 constitueix la seva primera obra significativa, continuada amb De kloge jomfruer ‘Les verges assenyades’, 1918 Coneguda sobretot per la trilogia Kristin Lavransdatter 1920-22 i Olav Adunssön 1925-27, per les quals rebé el premi Nobel de literatura 1928, el vigor de la seva producció en fa un dels cims de la literatura noruega La seva temàtica aborda la meditació sobre les relacions home-dona i sobre el paper d’aquesta en la vida

Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França

Es distingí per la seva labor d’arxiu efectuada a l’Escorial, a Barcelona, al Vaticà i a Nàpols, on transcriví i catalogà molta documentació relacionada amb la història de Sicília de l’època dels sueus, els normands, els àrabs i els catalans Entre les seves obres cal destacar la Chronología de los virreyes, presidentes y de otras personas que han gobernado el Reyno de Sicilia , publicada a Palerm el 1640, de la qual fou feta una edició en italià el 1687