Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
oscil·lació de la línia de costa
Geologia
Variació de la línia de costa en el decurs del temps.
En aquest procés intervenen, de fet, factors diversos, és a dir, la tectònica, l’erosió, l’acumulació de sediments, les oscillacions del nivell marí, etc L’erosió la desgasta i la fa recular en els punts més febles, o sia on els materials són menys durs al contrari, l’acumulació de sediments de procedència fluvial o marina deltes, fletxes litorals, maresmes, etc li fa guanyar terreny Si l’oscillació del nivell marí és positiva, es forma una costa de submersió , i si és negativa, una costa d’emersió En el cas d’una transgressió marina, la línia de costa avança en direcció al continent, però…
jurisdicció especial
Dret
Jurisdicció que es troba fora del camp de la jurisdicció ordinària.
Actualment l’única jurisdicció especial és la militar, en els seus rams de terra, mar i aire, que disposa de jutjats militars, permanents i eventuals, auditories i tribunal suprem de justícia militar cal destacar que corresponen a la jurisdicció de marina moltes matèries no estrictament militars, com és ara el contraban de platges, la concessió d’establiments de banys, els conflictes i accidents en ports i costes, etc Impròpiament hom pot considerar com a jurisdicció especial l' eclesiàstica , privativa en qüestions canòniques, causes beneficials i nullitats matrimonials, amb…
Gabriel Sopeña
Música
Cantant, compositor, instrumentista, productor i poeta aragonès.
És doctor en filosofia per la Universitat de Saragossa Començà la seva carrera musical els anys vuitanta amb els grups Ferrobós, Más Birras i El Frente Com a compositor per a altres artistes, ha treballat per a Maria del Mar Bonet, Héroes del Silencio, Rebeldes, Petisme i Víctor Manuel, entre d’altres La seva faceta més coneguda és la de musicar poesia En aquest àmbit mantingué una estreta collaboració amb el cantant Loquillo que es materialitzà en els discs La vida por delante 1994 i Con elegancia 1998 El 1999 publicà el disc propi Mil km de sueños El mateix any produí el disc…
Joan Mas i Bauzà
Teatre
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret S’inicià en el teatre costumista i evolucionà cap a un llenguatge teatral més modern És autor de Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, La Seu plena d’ous premi Ciutat de Palma 1960, Molta feina i pocs doblers 1960, El món per un forat 1961, Un senyor damunt un ruc 1963, que tingué un gran èxit de públic a Mallorca i a Barcelona, Escàndol a Camp de Mar 1966, premi Ciutat de Palma 1965, Una dona és per a un rei 1975, Molta feina i pocs doblers 1981 o Tocat des boll 1981, entre d’altres També conreà la novella amb L’espectacle 1981, premi Sant Jordi 1980…
,
Manuel II Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1391-1425).
Fill de Joan V , acudí a Occident 1399 per cercar ajut contra els turcs de Baiazet I, però només obtingué promeses, que no foren complertes Amic del soldà Mahomet, aconseguí de recuperar alguns territoris Morea, restablí l’ordre a l’Imperi i mantingué la defensa de Constantinoble Amb l’adveniment del fill de Mahomet, Murad II, la pau novament fou amenaçada i hagué de defensar la ciutat contra les escomeses turques 1422 Se salvà amb la submissió a Murad i la paga d’un gros tribut que exigia, entre altres coses, la cessió dels ports més importants de la mar Negra Poc temps després…
Pere Manaut i Taberner
Literatura catalana
Medicina
Metge, escriptor i folklorista.
Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany 1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…
,
Henry Wadsworth Longfellow
Literatura
Escriptor nord-americà.
Residí a Europa 1826-29 i a Harvard, d’on fou professor de llengües modernes Conjugà en la seva obra elements autobiogràfics i influències directes del Romanticisme alemany A les seves primeres obres, Outre-mer a Pilgrimage Beyong the Sea ‘Outre-mer un pelegrinatge més enllà de la mar’, 1834 i Hyperion 1839, alternà el vers i la prosa L’obra lírica que el donà a conèixer fou Voices of the Night ‘Veus de la nit’, 1839, que, juntament amb Ballads and Other Poems 1842, mostra la seva filiació romàntica Cal remarcar-ne els poemes Evangelina 1847 i The Song of Hiawatha ‘La cançó de…
Filip V de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (221-179 aC).
Fill de Demetri II, succeí el seu pare adoptiu Antígon II Dosó El 215 aC s’alià amb Anníbal durant la primera guerra macedònia 216-205 aC, combaté, amb èxit, contra els aliats de Roma, i entre el 203 aC i el 200 aC conquerí Tràcia i les ciutats gregues de la mar Egea Roma inicià llavors la segona guerra macedònia 200-197 aC, favorable de primer a Filip presa d’Abidos i setge d’Atenes però, en ésser derrotat per Quint Flamini a Cinocèfals 197 aC, hagué de cedir totes les seves possessions, llevat de Macedònia Des d’aleshores ajudà Roma, contra Nabis 195 aC, contra Antíoc III de…
Josep Montserrat i Boada
Música
Organista i compositor.
Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa
,
Miquel III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1613-45).
Fou el primer sobirà de la dinastia Romanov, designat per un zemski-sobor , que el 1613 posà fi a l’agitació que imperava en el país Després de governar amb l’ajut d’aquest organisme, es deixà influir pel seu pare Concertà amb Suècia la pau de Stolvobo, que tornà Novgorod a Rússia, però li tancà el pas a la mar Bàltica Deixà en poder dels polonesos Smolensk i es negà a ajudar els cosacs del Dnièper en llur lluita contra Turquia Practicà també una política d’apropament als estats de l’Europa Occidental Fou durant el seu regnat que s’instituí definitivament l’adscripció dels homes…