Resultats de la cerca

També té com a objectiu remarcar els àmbits pendents perquè s'assoleixi la plena igualtat L’origen són les lluites de les sufragistes pel dret a vot a l'inici del segle XX, així com les reivindicacions d’obreres per a la millora de les condicions laborals El primer dia de la dona fou instituït el 1909 pel Partit Socialista dels Estats Units La data actual 8 de març té l’origen en la vaga duta a terme per les dones el 1917 a Rússia contra la Primera Guerra Mundial sota el lema “Pau i Pa”

Receptor format als Barcelona Búfals, debutà amb el primer equip el 1989 La temporada 1990-91 ingressà als Barcelona Howlers i guanyà la Lliga Catalana Posteriorment passà als Barcelona Dragons, amb els quals jugà tres temporades a la Lliga Europea 1991, 1992, 1995 Entre els dos períodes als Dragons, i després de la segona etapa, jugà als Búfals, amb els quals guanyà dues Supercopes catalanes 1993, 1996 El 1997 fou inclòs al saló de la fama dels Dragons També disputà algun partit amb els Mallorca Voltors Jugà amb la selecció espanyola i, un cop retirat, formà part de l’equip…

Destacà amb l’Apolo Patín Club, amb el qual la temporada 1948-49 pujà a primera divisió i la següent es proclamà campió d’Espanya 1950 Fitxà pel RCD Espanyol 1951-52 i guanyà el Campionat de Catalunya, i després anà a l’Antorcha de Lleida mentre feia el servei militar En tornar, jugà dues temporades al FC Barcelona, tres a l’Apolo Patín Club i el 1958 anà al Club Patí Vilanova com a entrenador, tot i que també jugà algun partit Es retirà la temporada 1959-60 Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1951

Començà a jugar al collegi dels Escolapis a Sabadell Posteriorment, s’integrà al Centre Industrial de Sabadell i més endavant al CD Sabadell, equip amb el qual jugà l’últim partit d’handbol d’onze en la història d’aquesta especialitat el 1959 Ja en handbol de set, jugà amb el CD Sabadell i el Picadero, destacant sempre per la seva faceta golejadora Amb el CD Sabadell assolí un tercer lloc a la divisió d’honor 1959 Jugà dos partits internacionals amb la selecció espanyola Després, fou entrenador durant tres etapes del primer equip del CD Sabadell

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des de l’any 1926, després d’una etapa arbitrant partits de la segona categoria catalana, debutà a primera divisió el 1936, on arbitrà un total de cinc partits fins la temporada 1940-41, que es retirà També arbitrà el partit de la Copa de Campions del 1940 entre l’Espanyol i l’Atlético Aviación Fou també destacat atleta, especialista en els 100 metres, i jugà com a davanter amb el FC Barcelona 1910-13, equip amb el qual guanyà una Copa Pirineus 1911 i dos Campionats de Catalunya 1910, 1911

Format al planter del RCD Espanyol, la temporada 2002-03 debutà amb el primer equip però una greu lesió al primer partit de Lliga només el deixà jugar cinc partits al llarg del Campionat Després jugà una temporada amb el Rayo Vallecano, una amb el Lleida i la temporada 2005-06 ingressà a l’Almeria, amb el qual ascendí a primera l’edició 2006-07 i on marcà 18 gols en 67 partits L’estiu del 2011 fitxà pel Wigan Athletic de la Premier League Ha estat internacional amb Espanya en categories inferiors i ha jugat dos partits amb la selecció catalana

Davanter centre i extrem dret Començà destacant en el Terrassa, al final dels anys quaranta, a tercera divisió La temporada 1951-52 ingressà a l’Espanyol i s’hi mantingué fins a la temporada 1956-57, jugà 60 partits de Lliga i marcà 22 gols Disputà la final de Copa del 1957 Després jugà a segona divisió amb el Còrdova 1957-59 i el Terrassa 1959-61, i a tercera amb l’Europa 1961-62, l’Igualada 1962-63 i el Vilafranca 1963-64 Després entrenà diversos equips catalans Jugà un partit amistós amb la selecció espanyola B

Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Garreta i s’inaugurà l’1 de febrer de 1972 amb un partit entre l’equip tarragoní i el Futbol Club Barcelona, que acabà 0-1 amb gol de Martí Filosia Té unes dimensions de 110 × 65 m i una capacitat per a 14500 espectadors El primer gol oficial fou obra del grana Gallastegui Des del 1994 és propietat de l’Ajuntament de Tarragona Les installacions disposen també de dos camps d’entrenament de gespa i un de sorra, pistes de tennis, un frontó, una piscina i un pavelló poliesportiu

Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols

Membre del Club Natació Barcelona, fou quatre vegades campió de Catalunya, en relleus 5 × 50 m lliure 1921, 1924 i 4 × 200 m lliure 1922, 1923 Fou cinc vegades campió d’Espanya, en 100 m lliure 1923, 1924 i relleus 4 × 200 m lliure 1922, 1923, 1926 També fou cinc vegades doble recordista català i estatal en relleus 5 × 50 m lliure 1922-26 i un cop en relleus 4 × 200 m lliure 1926 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, on nedà els relleus 4 × 200 m lliure, i disputà un partit amb la selecció de waterpolo