Resultats de la cerca

En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la província…

El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat contra la sentència que condemna un home a trenta anys de presó per doble homicidi El cas té l’origen en la desaparició de dues persones denunciada el 2009 Al març del 2011 els Mossos d’Esquadra van detenir el sospitós, Ramon Laso, veí de Tarragona Tot i que no es van trobar els cossos, la Unitat Central de Persones Desaparegudes va demostrar que els desapareguts eren morts i que Laso els havia matat El 2014 el jurat popular el va declarar culpable i l’Audiència de Tarragona el va condemnar a trenta anys de presó És la primera condemna en ferm…

La direcció d’Unió Democràtica de Catalunya presenta preconcurs de creditors per a afrontar el deute del partit, que xifra en 19 milions d’euros El secretari general del partit, Ramon Espadaler, anuncia també l’endarreriment del congrés extraordinari previst per a l’abril Els ingressos del partit van caure en picat arran del trencament amb CDC i de no obtenir representació en les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre de 2015 El 30 de setembre de 2015 UDC va vendre les seus de Tarragona, Lleida i Girona a una immobiliària El 13 de juliol UDC presenta un expedient de regulació d’…

El Consell de Govern de la Universitat de Lleida rebutja, per 19 vots en contra i 9 a favor, adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum, que insta a celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya Fins aquest moment, s’hi han adherit la Universitat Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra i la Rovira i Virgili de Tarragona, i al juliol ho fa la Universitat de Barcelona Centres privats com la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i l’Abat Oliba l’han rebutjat El 29 de març, el veto de la Universitat Autònoma de Barcelona va evitar que el Consell…

La Guàrdia Civil resol el cas de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu, segrestada el 20 de novembre de 1992 i posada en llibertat el 27 de març de 1994 El policia local d’Olot Antoni Guirado reconeix la seva culpabilitat i delata els seus socis, Ramon Ullastre i Montserrat Teixidor, un matrimoni de Sant Pere de Torelló a la casa del qual Feliu va romandre segrestada 492 dies, i un veí de Camprodon, Josep Lluís Paz Un cinquè membre de la banda, el també policia d’Olot Josep Zambrano, va morir el 1997 La investigació del cas continua oberta, ja que hi podria haver dos o tres implicats més…

Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia

El 1894 emigrà a Veneçuela fins el 1899 en que es traslladà a Costa Rica Emprenedor en els negocis, regentà i treballà, a San Ramon d’Alajuela, en diverses cases comercials i fábriques Dedicat a l’activitat financera, fou accionista de les mines de Corinto i participà econòmicament en la construcció dels coneguts teatres Minerva, España i Lisímaco Chavarría El 1919, durant el govern dels Tinoco gestionà i fou inermediari de l’alliberament dels presos polítics de San Lucas i San José Afeccionat a la cultura popular, organitzà, poc abans del terratrèmol de 1924, unes festes populars que es van…

Dugué a terme una tasca rellevant en la promoció del teatre català durant la postguerra Del 1943 al 1953 fou director de la Passió d’Horta i, el 1948, fou un dels fundadors del Foment de l’Espectacle Selecte i Teatre Associació FESTA El 1952 codirigí l' Auto Sacramental de P Calderón de la Barca i, entre el 1955 i el 1957, dirigí juntament amb E Polls el desaparegut teatre Alexis L’aspecte més rellevant de la seva tasca fou la direcció del teatre Romea i la Companyia Titular Joan Capri durant vint-i-cinc anys Dirigí actors destacats del teatre català, com són Emília Baró, Ramon Duran, Paquita…

Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de Barcelona

Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell Fou alliberat…