Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Irma Kolassi
Música
Mezzosoprano grega.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla de M Karadja i E Gibhando i on obtingué els primers premis de cant i piano Posteriorment amplià la seva formació a Roma Entre el 1940 i el 1949 impartí classes de cant al Conservatori d’Atenes, i més tard es donà a conèixer internacionalment, en especial a França, on, durant els anys cinquanta, interpretà amb èxit obres de compositors del Grup dels Sis El 1954 estrenà la versió completa de L’àngel de foc , de S Prokof’ev Cantà també en l’estrena a França de Wozzeck , d’A Berg El 1970 es retirà i es dedicà a ensenyar a l’Schola…
interludi
Música
Fragment o peça musical breu que serveix de nexe entre dos moviments d’una composició instrumental o vocal, o entre dos actes o escenes d’una obra teatral.
En la música religiosa, es tracta quasi sempre de música per a orgue, sovint de caràcter improvisat, que s’interposa entre els versos d’un salm o entre les estrofes d’un himne o d’un coral En l’àmbit dramàtic, correspon usualment a fragments orquestrals no concertants El seu sentit és, en general, extensiu als termes de curtain tune o act tune , zwischenspiel , entreacte, intermedio i intermezzo Exemples d’interludis instrumentals es troben en la Simfonia en tres moviments i en els Moviments per a piano i orquestra d’I Stravinsky, com també en el Falstaff d’E Elgar Thomas Mace, en el seu…
Groupe de Recherche de Musique Concrète
Música
Grup d’investigació sobre la música concreta fundat per Pierre Schaeffer i Pierre Henry l’any 1951.
L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’ampliaren…
Quartet Ysaÿe
Música
Quartet de corda francès.
Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb Edouard Dern en…
diagrama de Frost

Diagrama de Frost
© Fototeca.cat
Química
Diagrama que indica les reaccions d’oxidoreducció d’un element mitjançant la representació de les espècies químiques que forma en guanyar o perdre electrons o en combinar-se amb hidrogen o oxigen.
A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en la mesura…
Pere Riera i Ortiz
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Llicenciat e n història de l’art per la Universitat de Barcelona i en dramatúrgia i direcció teatral per l’Institut del Teatre, on imparteix la docència des del 2006, té també el màster oficial en estudis teatrals S’inicià com a director, però posteriorment s’ha centrat en la creació de textos propis, que generalment dirigeix Ha estrenat Casa Calores 2007, El factor Luxemburg 2007, Lluny de Nuuk 2010, premi Crítica Serra d’Or 2011, Red Pontiac 2011, Desclassificats 2011, Barcelona 2013, premi Max al millor text teatral 2014, El don de las sirenas 2013 i Infàmia 2016 És coautor d’alguns…
Joan Créixams Sans

Joan Créixams Sans
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE Centre Acadèmic d’Escalada des del 1961, el qual presidí 1968-72 Realitzà ascensions al Pedraforca, els Pirineus, les Calanques França i l’Atles 1966, algunes de les quals foren pioneres L’any 1970 dirigí l’expedició científica a la Patagònia austral, en la qual s’intentà l’escalada al Cerro Torre L’any 1976 visità els Andes del Perú El 1977 participà en una expedició del CEC a l’Hindu Kush que intentà fer el Koh-e-Bandaka i que ascendí l’M7 6 284 m per la via Països Catalans, una ruta de 1 000 m de 45º de pendent Coordinà dues…
David Compañón Revuelta
Rugbi
Jugador de rugbi.
S’inicià en aquest esport a França, a l’Arieja Després d’un temps a Girona, el 1949 s’incorporà a les files del FC Barcelona, equip amb el qual jugà cinc temporades abans de defensar més de 15 anys la samarreta del CN Barcelona Fou un dels dos jugadors catalans que formaren part de la selecció europea que participà a Tolosa en el 50è aniversari de l’Stade Tolousain Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya quatre vegades consecutives 1950-53 i guanyà les dues primeres Lligues espanyoles 1953, 1954 Jugà 12 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, feu algunes tasques d’ajudant d’…
Enric Roig i Masriera
Música
Musicòleg i violinista català.
Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E del Pino i P Jofre Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i collaborà en publicacions i revistes Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres Els violinistes italians sis-centistes 1922, Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes 1922,…
Pere Jordà i Valls
Música
Compositor i director coral català.
Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió Abat Oliba…