Resultats de la cerca

Coronel d’enginyers a Algèria, es dedicà a l’estudi de la música àrab Fou president de la Société Historique Algérienne 1956-62 Publicà treballs en la Revue Africaine i Annales de l’Institut d’Études Orientales de la Faculté des Lettres d’Alger S'establí el 1964 a Perpinyà, on féu recerques sobre Joseph Bodin de Boismortier Com a compositor escriví un centenar d’obres, inspirades en temes nord-africans, com Soir sur la baie d’Alger i Carnet de Médéa , i hispànics, com Trois esquisses d’Andalousie Seduït per la música catalana, el 1968 escriví Trois aquarelles de la Costa Brava Riells de…

Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de…

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de Madrid Fou…

Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs, fou nomenat bisbe a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Salla d’Urgell Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona 1012 Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra Calaf adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses Morí de tornada d’una…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La Labradora 1933,…

Probablement provenia d’una nissaga familiar de músics i estava emparentat amb Miquel Rosquelles, actiu com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre el 1669 i el 1684 Vers el 1770 era violinista de la catedral de Barcelona i el 1774 ingressà en la capella reial de Madrid En aquesta ciutat excellí com a intèrpret de concert, i actuà com a solista en els concerts que tenien lloc al teatre de Los Caños del Peral Escriví tres sonates per a violí i baix Hi ha tres compositors posteriors que probablement tenen algun parentiu amb Jaume Rosquelles i Miquel Rosquelles Andreu…

Fundat i federat l’any 1946, la seva activitat començà real-ment el 1958, a la caseta de la Societat Espanyola de Salvament El 1967 inicià les obres d’ampliació de les installacions, en les quals es guanyà terreny al mar Organitzà regates per les aigües de Palamós i el 1970, a causa de la gran activitat del club, creà el Club de Vela de Palamós per gestio-nar millor les activitats de vela El club seguí collaborant en l’organització de regates estatals i internacionals La seva activitat principal, però, és subministrar serveis a les embarcacions El 2008 es publicà el llibre Club…

S’inicià a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols, amb la qual es proclamà subcampió d’Espanya de clubs 2006 en embarcació fondejada Formà part de la selecció catalana d’aquesta especialitat que guanyà dues medalles de bronze 1998, 2008, una de plata 2009 i una d’or 2007 en els Campionats d’Espanya, i també de la de mar-costa que aconseguí dues medalles de plata estatals 2005, 2010 En aquesta darrera especialitat també formà part de la selecció espanyola, amb la qual obtingué una medalla de plata 1999 i una d’or 2005 als Campionats del Món i es classificà…

Membre del Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya de caiac de mar en K-2 amb Albert Corominas 2008 i tercer en K-1 2010 Guanyà la Copa d’Espanya de marató 2009 i la mitja marató de l’estany de Banyoles 2010, ambdues també amb Albert Corominas S’adjudicà la Copa Catalana de 10 km en K-2 amb Sergi Reverter i fou tercer en K-4 en la Regata Internacional Zwevegem de piragüisme 2006 amb Sergi i Lluís Reverter i Ricard Surina També participà en l’Ocean Racing World Series, a la Copa d’Espanya de pista i a l’Obert de Catalunya de velocitat Des del 2007 és entrenador del CN Banyoles