Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
ribera d’Orla
Ribera
Afluent del riu d’Eth Horcalh (tributari per l’esquerra de la Noguera Pallaresa), que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
Millà
Poble
Poble (740 m alt.) del municipi d’Àger (Noguera), situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel S la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1 037 m).
De la seva església parroquial Sant Pere depenia la d’Agulló Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà
Tartareu
Tartareu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (538 m alt.) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), a la capçalera del riu de Farfanya, en plena zona muntanyosa dels Aspres al peu de les restes del castell de Tartareu , pres el 1076-78 pel comte Ermengol IV d’Urgell als musulmans.
L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona Al s XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes
Besan
BesanEsglésia de Santa Maria
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a l’antic terme d’Ainet de Besan, a 1.160 m d’altitud, vora el barranc de Besan, afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera, que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan (2.160 m alt.).
Església romànica de Santa Maria
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals
les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Ramon Oromí (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), situat a l’esquerra del barranc de les Maleses (o de Sant Pere), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, a la sortida de l’estret de Collegats, dins el terme de la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Fou fundat, abans del 868, sota el títol de Sant Andreu, per l’abat Atili, i unit a Sant Vicenç d’Oveix, on sembla que es traslladà la comunitat, fins que, a mitjan segle X, hom donà nova vida a les Maleses Els comtes de Pallars li feren nombroses donacions i fou reedificada l’església, ja dedicada a sant Pere, que fou consagrada el 988 sota l’abat Isern A la fi del segle XI passà a dependre del monestir de Gerri, del qual fou des d’aleshores un simple priorat Fou secularitzat el 1592 hom creà un vicariat perpetu a les Maleses, dependent de la rectoria de Montsor Tingué culte…
Rocamora
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, del terme d’Aulet, pertanyent al municipi de Sopeira (Ribagorça) (fins el 1970, del de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb la riera d’Aulet.
la Força
Caseria
Caseria del municipi de Ponts (Noguera), aixecada prop de la torre del Cargol, al capdamunt de la serra de la Força, que controlava el pas entre Artesa de Segre i Ponts. Amb el nucli d'Estany, passà a formar el poble de la Força d'Estany.
Benavent de Segrià
Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…