Resultats de la cerca

Fou alcalde major de Balaguer Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono 1787, Descripción topográfica de la Albufera 1788, Discurso político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España 1783, entre altres obres

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Vic Collaborà en la premsa comarcal i barcelonina Fou corrector de La Veu de Catalunya Publicà els poemes Fruits tardans 1925, la novella De mort a vida 1931, les narracions La dona dels ulls blancs i El comediògraf i obres de teatre tradicional

Representant de l’escola trescentista sienesa, fou cap d’un taller relacionat directament amb la personalitat de Duccio, collaborador seu en algunes obres Políptic , Pinacoteca de Siena El seu estil mostra una elegància i una manera que fan pensar també en influxos d’Ugolino di Nerio i de Simone Martini

Fou deixeble de JPSweelinck i organista de la Moritzkirche a Halle Juntament amb els seus contemporanis HSchütz i JHSchein, ocupa un lloc privilegiat pel coneixement de la tradició anglesa i neerlandesa Les seves obres més significatives són la Tabulatura nova 1624, LXX Symphonien 1644, Cantiones Sacrae 1620 i Geistliche Concerten 1635

Fou alumne de Juvara Les seves obres principals, a la península Ibèrica, on treballà per a Felip V, són la façana oriental del palau de La Granja i part del Palau Reial de Madrid, que construí segons plans, bé que modificats, de Juvara, ambdues d’estil barroc amb trets classicistes

Conreà la pintura paisatgista i de batalles Fou influït primerament per Claude Lorrain i per Poussin Les seves obres cerquen la fugida de l’amanerament dels barroquistes per conquerir la plasmació ideològica de la mitologia Les seves composicions, de gran efectisme escenogràfic, foren molt apreciades pels colleccionistes del segle XIX

Format a l’escolania de Montserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies

Dirigí els moviments de la revolta flamenca i fundà amb P de Mont l’"Algemeine Studentenbond” ‘Associació general d’estudiants’ De caràcter combatiu, escriví els seus poemes romàntics i les seves obres teatrals per a aquests grups revolucionaris, com el drama Gudrun 1882, d’inspiració wagneriana, símbol del Flandes oprimit

Doctor en teologia i mercedari, ocupà diversos càrrecs dins el seu orde, fou qualificador i jutge del Sant Ofici i examinador sinodal de Mallorca i Sogorb Defensà el lullisme Publicà diverses obres de caràcter religiós en castellà i en català Mirall i exemplar de los estudiants, ab algunes addicions 1645

La seva obra és destinada més a la lectura que no pas a la representació La peça més important és la comèdia Eufrósina 1555, inspirada en La Celestina i amb trets pròxims a la picaresca Altres obres són Ulissipo segona edició, 1616 i Aulegrafia 1619, d’ambient cortesà i intenció crítica