Resultats de la cerca
Es mostren 15849 resultats
Salvador Vidal
Música
Organista, mestre de capella i compositor català.
S’inicià en el món musical a la seva ciutat natal, on estudià solfeig, orgue i composició El 1835 exercí com a organista a Sallent D’allí passà a Osca, on feu estudis religiosos El 1843 fou nomenat organista de Cervera, i des del 1862 hi fou també el mestre de capella La seva producció musical és de tipus religiós i comprèn misses, dos Stabat mater , Les Set Paraules , i obres de tipus devocional, com ara goigs, rosaris i trisagis La seva obra fou ben preuada en el seu temps, i diferents composicions seves es troben disperses per arxius catalans
Ada Castells i Ferrer
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
Feu estudis de teologia i ha estat professora d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat amb l’ Avui 1991-2010, Qué Leer , Lletra de Canvi , Cosmopolitan , El Temps , Catalunya Ràdio, etc Com a autora, ha publicat les novelles El dit de l’àngel 1998, Mirada 2001, premi Octavi Pallissa 1999, Tota la vida 2005, Pura sang 2012, premi Sant Joan de narrativa, La primavera pendent 2018, Mare 2019 i Solastàlgia 2023, entre d’altres És cofundadora i membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Culturals de…
Glòria Bordons de Porrata-Doria
Literatura catalana
Filòloga i assagista.
Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al…
Jamaica 2011
Estat
La continuïtat de l’acord amb el Fons Monetari Internacional i la consolidació de les polítiques d’austeritat van contribuir a estabilitzar l’economia per a superar la crisi També es va produir una recuperació productiva en l’agricultura i en l’explotació minera, impulsada per un important increment de les exportacions, mentre que va continuar augmentant el turisme procedent del Canadà i dels Estats Units Però malgrat les bones perspectives, després de dos anys de caiguda del PIB, la recuperació econòmica encara trigarà un temps perquè el creixement va ser discret, entorn de l’1,…
Manuel Rovira i Serra
Manuel Rovira i Serra
© Fototeca.cat
Teatre
Autor teatral.
Residí un temps a Cuba i, de nou a Barcelona, estudià d’advocat El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català Com a polític, milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i castellà Entre molts altres, hom pot citar Los orfanets 1887, El dia del judici 1892, L’hereu del mas 1893, Els minaires 1899, Gent de vidre 1901, la seva obra més famosa, Sin gobierno 1901, Los vencedores, El sabio Vernier , etc
,
capitular de Quierzy
Història
Disposició promulgada per Carles el Calb a la dieta de Quierzy-sur-Oise el 877 quan preparava una expedició a Itàlia.
La major part dels nobles que havien d’acompanyar-lo, tement que Carles morís durant l’expedició, es resistien a abandonar el país per no deixar indefensos llurs interessos i preeminències al moment de la successió Llavors Carles es comprometé a donar als hereus dels funcionaris que morissin en el curs de la campanya els beneficis de què aquests gaudissin Aquesta mesura, purament circumstancial, fou interpretada durant molt de temps com una sanció definitiva de l’hereditat dels beneficis En realitat, es limità a afavorir una tendència cada cop més generalitzada a la fi del segle…
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Ermengol Marquès
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873
,
activitat nuclear
Física
Nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.
A la pràctica, atès que la radioactivitat és un fenomen que, quantitativament, és regit per l’estadística, l’activitat real està sotmesa a fluctuacions entorn d’un valor mitjà Aquest s’expressa per A =λ N essent λ la constant radioactiva característica de cada substància i que expressa la probabilitat de desintegració d’un nucli per unitat de temps, i N el nombre de nuclis radioactius presents La unitat SI d’activitat nuclear és el becquerel Bq, que correspon a una desintegració per segon 1 Bq = 1 s - 1 També és molt emprat el curie Ci 1 Ci = 3,7x10 10 Bq
Francisco Mariano Nifo y Cagigal
Periodisme
Periodista aragonès.
S'establí a Madrid i el 1757 fundà amb Juan Antonio Lozano un Diario noticioso, curioso-erudito y comercial Més tard creà, sol, la publicació miscellània Caxón de Sastre 1760-62 — imitada a Barcelona per PÀde Tarassona — i altres publicacions erudites, com el Diario Estrangero 1763, La Estafeta de Londres , El Correo Literario de la Europa 1780-82 i 1786-87, en les quals es mostra atent a les novetats europees Redactades en gran part per ell, palesa una actitud illustrada, però alhora reaccionària, potser única al seu temps, i que li ha valgut elogis de Menéndez Pelayo