Resultats de la cerca

Destacà en la modalitat d’escacs per correu, en què aconseguí el títol de Mestre Internacional de la ICCF Des del 1955 collaborà en revistes especialitzades nacionals i internacionals i publicà diversos llibres Formà part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Escacs FCE, i també de l’equip encarregat de la redacció del seu butlletí Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla de plata de la FCE

Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Jugà al Club Bàsquet Adepaf de Figueres 1958-66 i, posteriorment, formà part de la seva junta directiva 1987-93, que presidí 1993-97 Fou nomenat històric del bàsquet català 1999

Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador

Formà part d’una generació que, dirigida per Rafael Mora, aconseguí ser campiona d’Espanya júnior en dues ocasions, a les files de l’AD La Casera de Figueres La temporada 1979-80 aconseguí el segon Campionat júnior i l’ascens a primera divisió amb l’ADEPAF de Figueres Debutà en la màxima categoria la temporada 1981-82 Posteriorment jugà al Picadero, Betània, Masnou Basquetbol, CB Cantaires de Tortosa, Dorna Godella i Juven Sant Sebastian Guanyà la Lliga Catalana i espanyola amb el Masnou i el Tortosa, i repetí títol de Lliga estatal amb el Godella Fou internacional en 65 ocasions amb la…

Base, s’inicià a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya júnior Amb el primer equip de l’ADEPAF assolí l’ascens a la primera divisió del bàsquet espanyol 1980-81 La temporada 1981-82 s’incorporà al Comansi, on jugà fins el 1985 i aconseguí una Lliga i dues Copes de la Reina Entre el 1985 i el 1989 jugà al CB Tortosa, equip amb el qual guanyà quatre Lligues i tres Copes Posteriorment fitxà pel Masnou, on guanyà una altra Lliga, i finalment pel Dorna Godella, amb el qual aconseguí dues Lligues, una Copa de la Reina i dues Copes d’Europa El 1993 fitxà pel Reus Deportiu…

Especialitzada en arc compost, destacà al final dels anys noranta al Club Arquers Salt Guanyà sis Campionats de Catalunya d’arc compost a l’aire lliure i tres en sala Participà en el Campionat d’Espanya per equips amb l’Arc Sant Celoni, en el qual coincidí amb Carme Atienza Des de mitjan dècada del 2000 participà en diversos Campionats del Món i d’Europa El 2011 establí el rècord d’Espanya de 50 m amb arc compost Presidí el Club Esportiu Tir amb Arc Figueres, i rebé la placa de la Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física pel seu suport a l’esport adaptat

Membre del Club Natació Barcelona, ocupava la demarcació de boia, coneguda durant l’època com avantpiquet Fou quatre vegades campió de Catalunya de primera categoria 1945, 1947-49 i també quatre cops campió d’Espanya 1942, 1947-49 Entre el 1945 i el 1949 fou onze vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en què Espanya aconseguí la vuitena posició