Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
perdiu de mar

Perdiu de mar
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que a l’estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca, i la cua molt forcada i negra amb la base blanca.
És insectívora i gregària Habita a l’Àsia central i occidental, el SE d’Europa, la desembocadura del Po, la Camarga, el delta de l’Ebre i Andalusia, i hiverna a Àfrica És ocell de pas a la major part dels Països Catalans
Companyia Marítima de Pesca de Barcelona
Història
Societat mercantil de pesca, amb títol de reial
, establerta a Barcelona el 1789 per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general.
Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes
Manuel Fernández
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Manolín.
Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 procedent de l’equip del seu municipi Disputà 34 partits durant dues temporades, com a interior esquerre La Guerra Civil Espanyola el deixà mutilat Formà part d’una selecció catalana que jugà contra Andalusia l’1 de gener de 1936
Francisco del Castillo
Història
Militar
Militar.
Marquès de Villadarias Havia lluitat a Flandes, on fou governador d’Oostende Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó 1710, però, derrotat a Almenar 1710, fou destituït per Felip V Fou capità general de València 1714-16
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
Rèquila
Història
Rei dels sueus (441-448).
Fill i successor d’Hermeric, n'exercí les funcions des del 438 Prengué Mèrida 439 i Sevilla 441 i arribà a dominar quasi tota l’actual Andalusia i part de les actuals Múrcia i València Es féu cristià i seguí una política d’acostament al rei got Teodoric I
Motí dels Consums
Història
Revolta popular produïda en diversos punts de l’Estat espanyol (1856) contra l’impost de consums que el govern d’Espartero havia suprimit, en teoria, el 1854, però que es mantenia, de fet, amb diversos pretexts.
L’encariment dels queviures per les males collites i per l’exportació de blat que la guerra de Crimea afavoria que deixà una part d’Europa sense el blat rus provocà disturbis a Aragó i a Andalusia i, més tard, a Castella, on provocà la caiguda del govern
mangosta

Mangosta ratllada
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels vivèrrids que pertanyen principalment als gèneres Atilax
, Cynictis
, Helogale
i Herpestes
.
Són animals de dimensions mitjanes, amb les potes curtes, les ungles desenvolupades no retràctils, la cua llarga i el color uniforme Cal destacar-ne la mangosta egípcia o icnèumon Herpestes ichneumon , ja domesticada pels egipcis i única espècie autòctona d’Europa, amb poblacions a Andalusia, i la mangosta grisa índia Herpestes edwardsi
migas

Migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina