Resultats de la cerca

L’antic terme formà, al s XIX, un municipi amb la Clariana Clariana i la Goda

Formà part de l’antic terme de Sant Salvador de Toló

Ocupada, segons la tradició, pels caris, al segle XIII o al XII aC fou poblada per colons grecs procedents de l’Àtica i de la Beòcia Durant els segles VIII-VI aC adquirí el màxim desenvolupament, gràcies a la importància del comerç i de l’exportació de llana, ceràmica, etc Alhora fou un dels fogars més brillants de la civilització grega amb la seva escola filosòfica esola de Milet Establí factories comercials —més tard colònies— a Egipte, a l’Hellespont, a la Propòntida i al Pont Conquerida pels perses, juntament amb les altres ciutats jòniques es rebellà contra aquests i sucumbí Fou…

El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els segles XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui…

L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni dels cinquanta en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, i a partir del 1955 la Trinitat Nova, que s’estén de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola Prengué el nom d’una antiga capella, documentada al s XIII i cremada el 1808, localitzada prop de l’antic coll de Finestrelles, anomenat posteriorment de la Trinitat, on foren bastides el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona

L’església és un edifici del segle XVII que substituí l’antiga església parroquial de Sant Valentí de Vilallonga, romànica, les restes de la qual es conserven prop seu hi ha unes sepultures antropomòrfiques També hi ha les restes de l’antic castell de Vilallonga , esmentat des del segle XI Des del segle XV en foren senyors els Rajadell passà al segle XVII als Cruïlles i als Aimeric, i el 1689 fou adquirit per Pau Dalmases, i el seu fill Pau Ignasi de Dalmases i Ros rebé el marquesat de Vilallonga A mitjan segle XVIII la parròquia de Vilallonga desaparegué, i fou agregada a la de…

És situat al SW del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd , que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al riu d’Anguera vora Ollers L’església parroquial Sant Joan depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd , antigament dit de Bufalla així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073, enderrocat al s XVIII El castell fou venut el 1178 per Estefania, comtessa de Pallars Jussà, al rei Alfons I, el qual el donà el 1191 a Roger de…

L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del s XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany , una capella i santuari marià situat uns 10 minuts al SW del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca/> S'hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del s XV, molt popular a la contrada/> Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts…

Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…

Fou establert pels musulmans, en un pla anomenat abans pla d’Almatà i actualment del Real, damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d’una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, sobre l’antiga mesquita hom edificà l’església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, el de el Sant Crist de Balaguer El nucli d’Almatà, emmurallat, era novament habitat a la segona meitat del s XII De l’antic nucli…