Resultats de la cerca

Format, a Barcelona, a Llotja i amb Josep Campeny i Enric Clarassó fins el 1906 Resident a Badalona, el 1915 exposà a Barcelona, on després participà a les Exposicions de Belles Arts Installat a París el 1921, el 1924 hi esdevingué societari del Salon d’Automne Fou fundador i director del Taller de Bellos Oficios de Caracas 1933-36 i de l'Escola Arturo Michelena de Valencia Veneçuela, del 1945 al 1953

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1958-63, guanyà el premi de Pintura Jove de la Sala Parés el 1961 Es presentà a Barcelona el 1967 i exposà el 1970 i el 1973 Conreà una pintura abarrocada i eurítmica, lírica i ben construïda, basada en un dibuix de traç seguit La seva temàtica fantàstica té clares ressonàncies del prerafaelitisme i hom li ha vist relació també amb Marc Chagall

Concorregué amb Efecte de pluja a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic Es formà a Llotja 1889-1895, on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona 1903

Treballà en la decoració del castell de Poitiers 1384 Illustrà per al duc de Berry les Très Belles Heures ~1402 Bibliothèque Royale de Belgique i les Très Grandes Heures 1409 Bibliothèque Nationale, París Hom ha assenyalat una possible estada seva a València, on hi ha traces del seu estil al Breviari del Rei Martí 1403 Bibliothèque Nationale, París Aportà a l’estil francès, encara dins la tradició de Pucelle, la influència italiana

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València El 1974 participà en la mostra collectiva El realisme, avui , de la galeria Val i Trenta de València Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso 1972, La delicada labor de castración 1973, De qué sirve un grito 1974 i L’Espill 1974

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

Considerat deixeble de Joan de Joanes Fou notari a Bocairent Féu un conjunt de teles arcaïtzants sobre sant Domènec per al convent de dominicans de Sant Onofre de Xàtiva València, Museu de Belles Arts Té altres obres a València —Sant Miquel dels Reis—, Elda, Castalla, Alaquàs, Quatretonda i Cabdet, on treballà amb el seu germà Onofre Llorens Hom ha dividit sovint la seva activitat entre dos pintors homònims que podrien ésser pare i fill

Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats

Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929 Installat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969 durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat Publicà un tractat de perspectiva Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme

Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Bilbao Els seus primers treballs estan en una línia hiperrealista que després evolucionà cap a plantejaments expressionistes i matèrics, amb colors bastant homogenis i poc diversificats Més endavant el seu treball s’ha centrat en el problema de la representació i els marges de la visió, tot deixant de banda la pintura matèrica per utilitzar l’oli i la pintura metallitzada