Resultats de la cerca

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la UE Figueres Jugà al Saragossa 1953-55, el FC Barcelona 1955-56, la UE Comtal 1956-57 i l’Sporting de Gijón i acabà la seva carrera al Figueres Disputà 26 partits a primera divisió Posteriorment fou entrenador, entre d’altres, del Banyoles i del Figueres

Guanyà el Gran Premi El Segle 1937 participant per l’Agrupació Ciclista Mont-juïc Posteriorment fitxà pel FC Barcelona 1941, participà a la Vuelta a Espanya i auxilià el seu company Andrés Sancho a guanyar la Volta a Catalunya Una temporada més tard fou segon en la catorzena etapa de la Vuelta a Espanya

Fou professional entre el 1940 i el 1948 Guanyà l’Escalada a Montjuïc 1941, dues etapes de la Vuelta a Levante 1947, on acabà en segona posició, i una altra de la Vuelta a Espanya 1948, prova que corregué en vuit ocasions Competí pel FC Barcelona, el CC Barcelonès i la Casa Galindo-Sanghalos

Treballà en ràdio, televisió i premsa durant la dècada de 1970 Fou el primer cap de premsa d’un club de futbol de l’Estat espanyol, el Futbol Club Barcelona 1981-03, el qual posà el seu nom a la sala de premsa Durant aquest període organitzà els actes del centenari del FC Barcelona

S’inicià al Club Atletisme Cambrils 1980-88 i posteriorment competí pel FC Barcelona i el CN Reus Ploms El 1982 fou tercera en el Campionat de Catalunya absolut El 1990 es proclamà campiona de Catalunya i subcampiona d’Espanya i aconseguí la seva millor marca personal En pista coberta fou campiona catalana el 1985

Formava part de la directiva de l’Internacional de Sants quan fou elegit president de la Federació Catalana de Futbol 1913 Aconseguí la reconciliació dels clubs disidents amb la constitució d’una nova federació sota les directrius de la Federació Espanyola de Futbol A continuació entrà a la directiva del FC Barcelona 1913-15

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Dirigí el Joventut de Badalona 1951-53 i aconseguí dos Campionats de Catalunya 1952, 1953 i una Copa d’Espanya 1953 Posteriorment, fou tècnic del CD Mataró 1953-59 Entrenà de nou el Joventut de Badalona 1959-61, el RCD Espanyol 1961-62 i el FC Barcelona 1963-64 També dirigí la selecció catalana

Format al CA Manresa, també fou atleta del FC Barcelona Fou el gran dominador del llançament de javelina a Catalunya al final dels anys setanta i inici dels vuitanta es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1978-81, 1984 També acumulà dos títols de campió d’Espanya 1978, 1980 i dos subcampionats 1981, 1982

Iniciat com a entrenador al Naranco d’Oviedo 1986-89, posteriorment passà pel Club Balonmano Cantabria 1989-91, CB Valladolid 1991-95, CB Ademar León 1995-2007, FC Barcelona 2007-09 i CB Granollers des del 2010 Guanyà una Copa del Rei 2002, una Lliga Asobal 2001 i tres Recopes d’Europa 1990, 1999, 2005