Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Remei Morlius i Balanzó
Literatura catalana
Poeta.
Començà escrivint en llengua castellana una collecció de poesies, Un libro 1878, i un assaig sobre els set pecats capitals 1883 Acabats els estudis de magisteri, el 1888, escriví molts treballs pedagògics Amb La rondalla de l’avi guanyà la flor natural en el certamen convocat pel Centre Moral Instructiu de Gràcia en memòria del rei Jaume I 1907, i després obtingué una setantena de premis en diversos certàmens, per poemes de temàtica romàntica i religiosa, alguns dels quals foren recollits a “Lectura Popular” 1919
cèsar
Història
Títol distintiu dels emperadors romans a partir d’August, derivat del sobrenom de la família noble Júlia.
Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor
Teresa Castellà i Valls
Literatura
Mestressa de casa i poetessa.
Des de jove collaborà en les publicacions La Veu d’Anoia , Vida i Diari d’Igualada És autora de Veler de somnis 1952, Poemes d’avui i de sempre 1986 i ha aparegut en diverses antologies poètiques com Antologia de poesia igualadina Antoni Pous i Argila, 1963 i Les cinc branques Rosa Matheu et al , 1975 El 1947 obtingué un accèssit a la Flor Natural de Sant Just Desvern i guanyà el premi Poesia Femenina als Jocs Florals del centre parroquial de Santa Madrona
Maria Josep Escrivà i Vidal
Literatura catalana
Poeta.
Doctora en filologia Ha publicat els reculls Remor alè 1993, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1992, A les palpentes del vidre 1998, premi Marià Manent 1997 i Tots els noms de la pena 2002 Amb Flors a casa 2007 ha guanyat la flor natural als Jocs Florals de Barcelona 2007 Els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral de l’artista i l’obligació de l’artista de celebrar el mónÉs coautora, amb Pau Sif, de l’antologia Ai València 2003 Ha estat antologada a 21 poetes del XXI 2001 i Imparables 2004
Jaume Bosch i Renard
Música
Guitarrista i compositor català.
Es formà a Espanya, i des del 1852 s’establí a París com a professor de guitarra, on se’l comparà a F Sor i a D Aguado, del qual fou considerat un continuador Compongué diverses obres, entre les quals destaquen l’òpera en quatre actes Roger de Flor i diverses obres per a guitarra, com ara Melodies pour guitarre et chant Redactà el tractat pedagògic Méthode de guitarre 1890, que tingué molta acceptació, en el qual intentà aplicar alguns dels principis de l’escola francesa de violí a la tècnica guitarrística
oleàcies
Botànica
Família de ligustrals constituïda per plantes llenyoses de fulles oposades, simples o compostes, de flors regulars, comunament tetràmeres, originàriament hermafrodites, amb dos estams i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits molt diversos.
Comprèn prop de 500 espècies, pròpies de les regions tropicals i temperades Oleàcies més destacades Fraxinus sp freixe Fraxinus angustifolia = oxycarpa freixe de fulla petita Fraxinus excelsior freixe de fulla gran Fraxinus ornus freixe de flor Jasminum fruticans gessamí groc Jasminum grandiflorum englantina Jasminum officinale gessamí , llessamí Ligustrum japonicum troana Ligustrum ovalifolium troanella Ligustrum vulgare olivereta Olea europaea var europaea olivera , oliver, oliu Olea europaea var silvestris ullastre , olivera borda, revell Philyrea angustifolia aladern de fulla…
condottiere
Condottiere , dibuix de l’artista italià Leonardo da Vinci (1452-1519) representant aquest tipus de militar professional
© Corel Professional Photos
Militar
Als s. XIV-XVI, militar professional, capità d’un exèrcit mercenari, amb el qual es posava al servei d’un estat en canvi d’una retribució escalonada per a tots els membres de la seva companyia; tant el servei com la retribució eren estipulats en un pacte o condotta
entre ambdues parts.
Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
disparador
Fotografia
Dispositiu de natura mecànica o electromecànica que acciona l’obturador perquè deixi entrar la llum a l’interior de la càmera durant un temps determinat.
El disparador de cable consta d’un tub flexible, amb un filferro, també flexible, a l’interior, un extrem del qual, en ésser pitjat l’altre, acciona el disparador de la càmera Hom l’empra per a suprimir els moviments de la càmera a l’hora del disparament En les càmeres filmadores és usat per a obtenir pellícules imatge per imatge, a fi d’examinar més detingudament moviments lents, com el naixement d’una flor, etc El disparador automàtic és un dispositiu electromecànic que acciona el disparador després d’un temps determinat
Leopoldo Augusto Bhering Serran
Cinematografia
Guionista cinematogràfic brasiler, més conegut per Leopoldo Serran
.
Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina