Resultats de la cerca

Menà una vida d’intrigues entre l’aristocràcia i els prelats La seva poesia, burlesca, satírica i continuadora de la tradició realista toscana, inicià un gènere propi anomenat bernesc els sonetti i capitoli recollits a Rime giccose després del 1537 presenten, amb una temàtica oposada a la petrarquista, una imitació paròdica de la terza rima de Dante Refeu l' Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo Rifacimento dell’Orlando innamorato , 1541 per tal d’eliminar-ne els llombardismes i posar-lo al nivell de la llengua toscana, de més tradició literària Conreà, també, el teatre Il mogliazzo…

Fou amic de Mathew Arnold i de Newman, de qui rebé influència, bé que el 1848 es declarà escèptic en religió Entre la seva poesia, inspirada i passional però mancada sovint de perfecció formal, cal destacar The Bothie of Tober-na Vuolich 1848, Amorous Voyage 1849 i Dipsychus 1849

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913

La seva tècnica fou decisiva en el perfeccionament de la mecànica de petits martells que percudeixen les tecles i permeten d’obtenir els matisos piano i fort, en el seu Gravecembalo col piano e forte 1709, que reunia les característiques del clavicordi i del clavecí Els instruments que construí a partir del 1720 eren ja perfectes i contenien tots els elements del pianoforte modern

Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc

Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites

Descobrí sis cometes, entre els quals el 1858 VI Fou un dels primers a investigar els espectres estellars per tal de determinar la composició i altres característiques dels astres A partir del 1864 aplicà el mateix mètode a l’estudi dels cometes, i en conclogué, erròniament, que la matèria de què eren constituïts era en estat gasós

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Viena, publicà nombrosos treballs sobre història literària medieval i sobre diversos aspectes de l’evolució de les llengües romàniques Edità una versió catalana del Llibre dels Set Savis 1876

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó

El 1517 Francesc I de França li confiscà el principat En morir el conestable duc de Borbó durant el saqueig de Roma 1527, el succeí al capdavant dels exèrcits imperials d’Itàlia ocupà el castell de Sant'Angelo, i imposà duríssimes condicions al papa Virrei de Nàpols 1528-30, forçà els francesos a retirar el setge que havien posat a Nàpols