Resultats de la cerca

Jugà amb el Girona HC i el GEiEG Amb el Girona guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 i amb el GEiEG fou subcampió d’Espanya 1947 Després de retirar-se fou entrenador del GEiEG i, posteriorment, president 1966-74

Donzell Procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona, 1501, en versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà a Girona i els de notaria a la Universitat de Barcelona Exercí de procurador causídic a Girona Formà part de l’Associació Literària de Girona i collaborà a la “Revista de Gerona” Escriví un poema en castellà El mártir de Gerona i publicà diversos poemes en llengua catalana, d’evocació històrica el romanç “Lo vell romeu” a la Corona poètica de Montserrat 1881, Les santes d’Iluro , polimètric, premiat en el certamen de Mataró del 1883, i el sonet Bellefonds en 1684 , del 1884 Deixà inèdits Itinerari de Montserrat…

Començà la carrera de farmàcia, que abandonà L’any 1932 va obtenir el títol de corredor de comerç, professió que exercí fins a la jubilació 1978 Regidor de l’Ajuntament per la Lliga Regionalista, fou primer tinent d’alcalde i després alcalde durant la República Destacat periodista a la premsa local, fou articulista del Diari de Girona , que arribà a dirigir Posteriorment, quan el 1943 la capçalera canvià amb el nom de Los Sitios , fou cronista d’economia amb el pseudònim de Tácito i d’esports amb el de Gol Collaborà també a El Correo Catalán  President de l’Associació de Premsa…

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i…

Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l' Anunciació del Museu Diocesà catedral de Girona, l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una collaboració de Solà amb el mestre vallesà El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells —avui perdut—, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre…

S'establí a Girona amb l’impressor Tomàs Carreras i Roca 1842 Des del 1843 tingué impremta pròpia Tingué molts anys l’exclusiva d’impressió del Calendario para el Principado de Cataluña El seu fill, Pacià Torres i Estrada Girona s XIX — ~1888, continuà la impremta paterna, que a la seva mort fou adquirida per Rafael Masó i Pagès

Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de…

Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou passant de Francisco Silvela Tornà a Girona, on exercí d’advocat Fou un dels fundadors de la Revista de Gerona , en la qual publicà obres de tema jurídic i collaboracions de tema històric Collaborà en la creació de la Universitat Lliure de Girona i en fou rector 1870-72