Resultats de la cerca

Formà part de la junta directiva del Centrte d’Esports Sabadell i n’ocupà la presidència 1946-49 quan l’equip acabava d’ascendir a primera divisió per segona vegada a la història

Treballà en setmanaris esportius humorístics sorgits durant la dècada de 1920 Fou redactor de Xut , però el 1924 l’abandonà per desavinences amb la direcció Fou un dels fundadors d’ Orsai 1924, La Barrila Deportiva 1924 i el Sidral Esportiu 1925 Firmà amb pseudònims com Quicoff Plongeon i Claudi Pitoff

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on jugà durant els anys que estigué a l’elit esportiva Guanyà tres Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1984, quatre Copes del Rei 1981, 1982, 1983, 1989 i dues Lligues 1981, 1982 Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988

Vinculat al Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya en dos amb timoner 1968, 1969, 1972, 1974, 1976, quatre amb timoner 1968, 1970, 1971, 1973, vuit amb timoner 1971, 1972, 1974, 1976 i dos sense timoner 1969 Obtingué una medalla d’or en els Jocs Mediterranis 1979 en vuit amb timoner, i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968

Començà la Unió Esportiva Figueres 1966, i passà després al Condal, on jugà tres temporades 1967-70, i al Barcelona Atlètic 1970-71 Posteriorment s’incorporà a l’Elx, on actuà com a davanter centre i extrem esquerre 1971-80, en 232 partits, en els quals marcà 47 gols Amb aquest equip debutà a primera divisió al setembre del 1973, i jugà 145 partits en la màxima categoria

El 1914 adquirí el seu primer vaixell, el Concha I , i l’any 1949 el seu vaixell més famós, l’ Altaïr Comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona durant més de quaranta anys des del 1921 fins als anys seixanta, fou vicepresident de la Federació Nacional de Vela i de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics Participà en la fundació del Comitè Internacional de Regates de Creuer del Mediterrani 1929, associació de la qual fou nomenat president 1953, i del Club Nàutic d’Arenys de Mar 1960 L’any 1986 guanyà el Trofeu Comte de Godó per a vaixells d’època També promocionà la motonàutica catalana en…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre del Centre Acadèmic d’Escalada i instructor de l’Escuela Nacional de Montaña i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en expedicions a l’Atles 1980 l’Spitsbergen Noruega, 1981 el Manaslu Nepal, 1982, amb l’obertura d’algunes vies com l’esperó dels Catalans 1984 l’Everest 1983, 1985 Yosemite EUA, 1992, i el Garhwal Índia, 1994 Fou guarda del refugi Ventosa i Calvell

Membre del Club Natació Sabadell En el període 1960-68 fou disset vegades campió de Catalunya tres en 400 m lliure, cinc en 1500 m lliure, tres en 400 m estils individual, tres en 4 × 100 m estils, dos en 4 × 200 m lliure i una en cursa de gran fons, com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1960, i millorà quaranta-sis rècords de Catalunya En l’àmbit estatal fou trenta vegades campió vint-i-dues a l’estiu i vuit a l’hivern, i millorà vint-i-vuit rècords en piscina de 25 m i trenta-vuit en piscina de 50 m Formà part de la selecció espanyola en cinquanta-una ocasions i participà en…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al primer equip entre la temporada 1946-47 i la 1951-52 Lateral, disputà 34 partits i marcà 9 gols Guanyà tres Lligues 1948, 1949, 1952, dues Copes 1951, 1952, dues Copes Llatines 1949, 1952 i una Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment jugà amb el Puebla mexicà

Formà part de la selecció catalana que guanyà el Campionat d’Espanya de la modalitat d’embarcació fondejada 2004