Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Robert Vivian Pound
Física
Físic canadenc, resident als EUA des del 1923 i naturalitzat el 1932.
Professor a la Universitat de Harvard des del 1956, es dedicà a treballs de recerca sobre el camp magnètic nuclear fets com a collaborador d’ EM Purcell guanyador del premi Nobel de física el 1952 sobre els raigs gamma i sobretot sobre l’efecte Mössbauer, on comprovà algunes conseqüències derivades de la teoria de la relativitat general Els seus treballs foren fonamentals per al desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear
Friedrich Karl Rudolf Bergius
Química
Químic alemany.
S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch
Ronald George Norrish
Química
Químic anglès.
Fou professor i investigador, a l’Emmanuel College de la seva ciutat natal S'especialitzà, juntament amb el seu deixeble George Porter, en la provocació, l’observació i el mesurament de reaccions químiques ultraràpides mil milionèsims de segon i en l’estudi de les variacions de l’equilibri químic sota petits impulsos elèctrics Compartí el premi Nobel de química de l’any 1967 amb Porter i l’alemany Manfred Eigen
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
codi de conducta sobre el comerç d’armes
Militar
Instrument polític i jurídic que serveix per a establir uns criteris mínims que han de respectar els productors i exportadors d’armes per a poder exportar béns i serveis militars.
El Consell de la Unió Europea adoptà l’any 1998 un codi de conducta en aquest sentit que afecta tots els estats membres, si bé el document no era vinculant jurídicament D’altra banda, hi ha actualment molts moviments socials que fan campanya per tal que els Estats Units adoptin un codi d’aquestes característiques, i diversos premis Nobel de la pau han impulsat una iniciativa similar a escala internacional
John Robin Warren

John Robin Warren
© J. R. Warren
Medicina
Metge australià.
Es graduà el 1961 a la Universitat d’Adelaide Exercí la medicina i feu treball de recerca al Royal Melbourne Hospital 1964-68 i posteriorment 1968-99 al Royal Perth Hospital, on coincidí amb Barry J Marshall , amb el qual identificà el bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal Per aquesta descoberta els fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 2005
Vitalij L. Ginzburg
Física
Físic rus.
Estudià a la Universitat Estatal de Moscou i dugué a terme la seva tasca d’investigació a l’Institut Lebedev Especialitzat en física teòrica i astrofísica, contribuí al desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen soviètica Les seves investigacions tractaren temes com la superconductivitat i la superfluïdesa o la teoria de la condensació de Bose-Einstein Rebé el premi Nobel de física el 2003, juntament amb AAAbrikosov i JLeggett
Ulf Svante von Euler
Biologia
Fisiòleg suec.
El 1933 fou el primer, juntament amb Goldblat, que aïllà substàncies lipídiques àcides a partir del plasma seminal humà, les quals anomenà prostaglandines Especialitzat en neurofisiologia, els seus treballs conduïren a la classificació del paper transmissor que fan diverses substàncies químiques en el pas de l’influx nerviós a través de les sinapsis Per aquests treballs el 1970 compartí el premi Nobel de medicina amb Julius Axelrod i sir Bernard Katz
Nicolaas Bloembergen
Física
Físic nord-americà d’origen holandès.
Estudià a la Universitat d’Utrecht, i el 1946 anà a Harvard amb una beca per a la recerca Es doctorà a la Universitat de Leiden el 1948 Tornà a Harvard i el 1958 es naturalitzà nord-americà Estudià especialment l’ús dels raigs làser per a la transmissió de la informació El 1981 li fou atorgat el premi Nobel de física juntament amb KM Siegbahn i AL Schawlow
Luis Federico Leloir
Bioquímica
Bioquímic d’origen francès, naturalitzat argentí.
Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina