Resultats de la cerca

Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982, premi Ausiàs March 1981 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959 i La pluja mor a les teulades 1969

Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona

Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes

Resident des de molt jove al Principat, milità als rengles lerrouxistes, encapçalà els Jóvenes Bárbaros i fou president de la Federació de Joventuts Radicals de Catalunya i Balears Antisolidari fervent, diputat provincial 1911-15 i regidor de Barcelona 1915, pertanyia a l’ala més proobrerista del seu partit Fou diputat per Osca a les corts constituents de la República i figura preeminent del radicalisme en aquella província membre del comitè executiu del Partit Republicà Radical, durant el Bienni Negre ocupà els càrrecs de director general de treball i president de la Confederació…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, la seva vocació estigué determinada per les influències de la seva dona, la ceramista alemanya Anneliese Witt, i del grup Ibiza 59 Des d’uns inicis foscos i recarregats, la seva pintura evolucionà cap a una abstracció derivada de l’informalisme, en la qual es contraposen equilibradament els valors lírics i els compositius L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada Sobre una base d’una ferma estructura, el sentit de l’obra s’articula entorn de la…

Militar, participà en les lluites civils dominicanes, i entre el 1919 i el 1925 ascendí de tinent a coronel dins la guàrdia nacional, cos que arribà a comandar com a general Collaborà en la revolta contra el president Horacio Vázquez 1930, i poc temps després fou elegit president de la república, càrrec que ocupà oficialment del 1930 al 1938 i del 1948 al 1952 però conservà el poder real a les seves mans gràcies al seu comandament de les forces armades Amb l’ajut de l’exèrcit instaurà una dictadura absoluta i perseguí ferotgement tota mena d’oposició democràtica o liberal Paradoxalment, donà…

Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà, a imitació explícita de les de Tomás de Iriarte, Dècimes desbaratades 1815, reeditades el 1843 i el 1874, en la línia entre erudita, barroquitzant i popularitzant freqüent al seu temps

Fou un dels fundadors de la revista Pyrene 1949 i de l’Institut d’Estudis Empordanesos 1956 Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat 1953, La Societat Coral Erato 1970, Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie 1977 Obtingué 1969 el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món 1977-78, i el premi Consolat de Mar 1974 amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps Escriví també Dos federalismos y…

Collaborà, entre altres publicacions, a La Bandera Catalana , Lo Gai Saber , La Renaixença i La Ilustració Catalana Conreà una poesia de caràcter èpic i llegendari La batalla del Bruc 1876, Glòria a Montserrat 1873