Resultats de la cerca

Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària…

És un espai del Prepirineu occidental de relleu espectacular i abrupte El punt més alt és el cim del Coscollet 1610 m

És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…

Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1…

S’inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N’Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars S’ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs

És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i…

L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la…

Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat riera de Matamargó, afluent del Cardener i el Segre torrents de la capçalera del Llobregós i de la riera de Llanera, que hi aflueix