Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Ladislau I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1077-95).
Fill de Béla I, succeí el seu germà Geza I Féu costat al papat contra l’emperador Enric IV Acabà de cristianitzar Hongria i limità la influència de l’aristocràcia, emparant-se amb la burgesia de les ciutats La gran obra, però, del seu regnat fou l’annexió d’Eslovènia i Croàcia 1091-95 Fou canonitzat el 1192 La seva festa es celebra el 27 de juny
Club d’Escacs Barceloneta
Escacs
Club d’escacs de Barcelona.
Fundat durant la dècada de 1940, fou un club amateur centrat en la formació Jugà a primera divisió catalana, la segona categoria d’escacs de Catalunya Tenia la seu al barri de la Barceloneta però, per qüestions urbanístiques, el 2007 s’hagué de traslladar Finalment, el 2010 acabà integrant-se al Club d’Escacs Barcelona-Vulcà, per crear el nou Club d’Escacs Barcelona
Club Can Berardo Esportiu
Pàdel
Club de pàdel de Sabadell.
Fundat el 1989, nasqué amb la denominació d’Esportiu Castellarnau, nom de la urbanització on és situat Té escola de pàdel i equips que competeixen en diverses categories d’àmbit català Entre els anys 1992 i 1995 també tingué un equip de futbol sala que jugà a primera divisió catalana, però que acabà desapareixent Disposa de set pistes de pàdel, una pista de tennis i un gimnàs
Confederació Gimnàstica Catalana
Gimnàstica
Organisme antecedent de la Federació Catalana de Gimnàstica fundat el 1923.
Impulsat pel doctor Carles Comamala, agrupà l’activitat dels gimnasos que s’havien anat creant a Barcelona des del 1860 La Guerra Civil n’estroncà les activitats i l’any 1946, en quedar-se la Confederació sense president, la federació espanyola impulsà una delegació a Catalunya, que el 1947 acabà convertint-se en la Federació Catalana de Gimnnàstica, fet que suposà la fi definitiva de la Confederació
La Tribuna Socialista
Periodisme
Diari en castellà, publicat a Barcelona des del 12 d’agost fins a l’11 d’octubre de 1931, com a òrgan de l’Agrupació Socialista local, aleshores escindida de la Federació Catalana del Partido Socialista Obrero Español.
De contingut violentament anticenetista, preocupat sobretot per la pugna interna del partit, i molt poc sensible a la realitat catalana, el diari acabà desapareixent per consumpció, poc abans de la reunificació de les dues branques del PSOE a Catalunya En fou director Josep Vila i Cuenca, i hi escriviren, entre d’altres, Raimundo Morales Veloso, Joaquim Escofet, Desideri Trilles, Julián Zugazagoitia, Bruno Alonso i ARamos Oliveira
campanya de Sicília
Militar
Conjunt d’operacions militars de la Segona Guerra Mundial mitjançant el qual els aliats ocuparen l’illa (10 de juliol — 17 d’agost de 1943).
Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina
tercera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 149-146 aC.
Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana
Pere Torrent d’Illa
Escultura
Escultor gòtic.
En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic
mestre Fruchel
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor d’origen borgonyó, actiu a Castella durant la segona meitat del s XII.
Fou introductor del gòtic de l’Illa de França a Castella Per encàrrec d’Alfons VIII féu la capçalera i el cimbori de la catedral d’Àvila ~1170 Acabà la basílica romànica de Sant Vicenç d’Àvila, amb voltes d’encreuament d’ogives Esculpí l’apostolat d’aquella mateixa basílica, en un estil ja gòtic, i també el sepulcre dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta
Antoni Colomer
Cristianisme
Bisbe missioner dominicà.
Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica 1892 És autor, també, de diverses pastorals i de Carta de la toma de Dan-Song por los franceses 1884
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina