Resultats de la cerca

Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany

Collaborà a les revistes  El Camí , La Revista  i La Publicitat  i fundà i dirigí la revista Ofrena D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921 —sis contes publicats inicialment a La Publicidad amb un pròleg de Salvador Albert— i, el 1922, edità  Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Solada de contes” Seguí la publicació de  Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des…

Autor de La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida 1912, Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida 1913, Guia per a visitar l’antiga seu de Lleida 1915, etc Fou un dels capdavanters de la Renaixença a Lleida Collaborà al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida 1909-12

Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme

D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político Catecismo de doctrina política al alcance de la clase trabajadora 1869, Idea práctica de la federación 1870 i alguns manuals de comerç

Milità en el Centre Nacionalista Republicà Elegit diputat provincial 1905, fou vicepresident de la diputació provincial de Barcelona 1907, que presidia Prat de la Riba, amb el qual collaborà activament El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell

Fill de Teodor Creus i Coromines Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec

Vida i obra Conreà la novella històrica, i, amb dos volums publicats, Cap de brot 1982 i Els persistents 2004, construí la saga d’una família, els Simó, a través de la qual es perfila la història de la Catalunya del segle XVIII Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l’Onze de Setembre Pere Simó, el personatge, és un combatent austriacista que, convertit en comerciant, adopta progressivament la ideologia economicista del segle XVIII Després de la derrota, Catalunya només es pot salvar amb una economia forta Els seus fills i el seu besnet, Pere Pau, seran…