Resultats de la cerca

Format al Gimnàstic de Tarragona, també competí pel Futbol Club Barcelona, l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Larios i l’Integra 2 Fou campió d’Espanya de llançament de martell en categoria júnior 1995, 1996 i promesa 1998, i participà en dos Mundials júnior 1994, 1996 i un Europeu 1995 En categoria absoluta fou campió de Catalunya 1998 i subcampió 1997, 2000 de llançament de martell I en els Campionats d’Espanya fou subcampió 1998 i tercer classificat 1997, 2000

Entre els partits signants, a més d’altres grups menors, hi hagueren l’Agrupació Valencianista Republicana posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra , el PSOE i el Partit Radical Socialista, tots a favor de l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià , aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme Partit d’Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

És una part determinant d’una filera de producció, i el seu domini permet controlar la totalitat de la filera, tant cap amunt com cap avall, la qual cosa justifica els esforços de recerca de l’empresa en aquests segments La relació entre els conceptes de segment estratègic i unitat estratègica de negoci és tan estreta que molts autors parlen de segmentació estratègica per referir-se a l’agrupació de negocis que admeten o requereixen una mateixa estratègia

Fundat el 1932, promogué la pràctica de l’esport entre les classes populars Omplí el buit que deixaven les grans entitats populars i els clubs més elitistes Tingué relació amb altres associacions esportives de caràcter popular com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o l’Agrupació Excursionista Tagamanent, i collaborà en l’organització de competicions atlètiques i de diversos esdeveniments Entre el 1933 i el 1935 publicà mensualment el butlletí Atletisme Desaparegué poc després de la Guerra Civil

Fou organista a l’abadia de Westminster i membre de la capella reial des del 1563 fins a la seva mort Escriví música religiosa a partir de textos llatins i anglesos, algunes cançons amb acompanyament de llaüt o de violes i molta música instrumental, especialment per a una agrupació tan típicament anglesa com el consort of viols Dins aquest darrer apartat es troben cinc In Nomine per a conjunt de violes Entre la seva producció llatina destaquen catorze motets i nou himnes

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-82 procedent del Racing de Santander, i ben aviat deixà la posició d’extrem esquerre que havia ocupat sempre per passar a jugar de mig o de lateral dret Per la seva condició d’oriünd no ocupava plaça d’estranger Com a barcelonista, disputà 218 partits i marcà 20 gols Guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Més tard, es vinculà a l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones

Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs

Davanter que s’inicià en l’històric Skating Club de Barcelona, que després de la Guerra Civil passà a dir-se Patín Club El 1940 fitxà per l’Agrupació Esportiva Gironina, que es convertí en el Girona HC, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 La temporada 1942-43, jugà al FC Barcelona i la següent ingressà al RCD Espanyol, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1945 La temporada següent, acabà la seva carrera en el Club Unió