Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
encep
Militar
Peça o conjunt de peces de fusta, metàl·liques o de material plastificat on s’aferma el canó d’una arma de foc portàtil.
matxet
Coltell llarg i pesant, especialment usat a Amèrica per a tallar la canya de sucre, per a aclarir boscs, etc, i com a arma.
trabuc
Militar
Arma de foc portàtil, d’avantcàrrega, de canó curt i ample i de boca acampanada per tal d’escampar molts projectils a poca distància.
brigadier | brigadiera
Història
Militar
Militar de l’arma de cavalleria de l’exèrcit francès (s XVIII) amb una graduació corresponent a les altres armes a la de caporal.
Amb la reorganització militar del vescomte de Turenne adquirí una categoria semblant a la de general
granada

Granada
Militar
Projectil farcit de matèria explosiva que hom pot llançar amb la mà (granada de mà) o amb una arma de foc (granada de fusell).
L’explosió es produeix per percussió o mitjançant una espoleta de retard
coberta
Militar
Protecció natural o artificial que resguarda un objectiu militar (tropa, obra, posició defensiva, arma, etc) de la vista o del foc de l’enemic.
espingarda
espingarda
© Fototeca.cat
Militar
Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan s XV i que hom emprà fins a la darreria del s XVI.
No introduïa cap novetat important en el mecanisme, però incorporava un encep de base plana, semblant al de les armes actuals, que permetia de recolzar l’espingarda a l’espatlla, en el moment de disparar, per tal d’aconseguir més bona punteria
orgue
Militar
Arma que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
Era emprat especialment a bord dels vaixells, muntat a les cofes, i tenia una especial importància en els abordatges
projectil autopropulsat
Militar
Giny de guerra que conté una determinada càrrega explosiva o altre agent destructor i que, en lloc d’ésser llançat per una arma, és autopropulsat.
Són projectils autopropulsats els coets, els míssils, els torpedes, etc, i poden ésser predirigits, teledirigits i autodirigits, segons que llur recorregut sigui fixat prèviament, siguin comandats a distància o vagin proveïts d’instruments que permeten de corregir la trajectòria per ells mateixos
Sant Francesc
Literatura catalana
Recull de poemes de Jacint Verdaguer, publicat la vigília del sant de l’any 1895.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, que constava de quaranta-tres poemes i un pròleg, s’havia anat construint en un llarg procés de metamorfosi El presentà en dues parts, i, en la primera, s’ocupà de la figura del sant, mentre que dedicà els poemes de la segona part a santa Clara i al món franciscà L’estructura amb què Verdaguer armà el volum franciscà li permeté barrejar, sense problemes interns, poemes escrits en tres moments diferents de la seva vida d’una banda, la composició “Sant Francesc s’hi moria”, del 1869 publicat el 1874, quatre poemes més escrits amb motiu del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina