Resultats de la cerca

Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

L’església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu Hi ha un notable castell medieval, dit torre d’Esclanyà Depengué de la baronia de Cruïlles

Situació i presentació El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km 2 , és voltat pels de Botarell SW, Riudecols puntualment a l’W, Alforja NW, Maspujols NE i Riudoms SE Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna 541 m, el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n'és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de…

Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922 Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences A la fi del s XVII era lloc reial L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles Modernament ha estat restaurat és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat Formà un municipi independent fins l’any 1973 L’…

Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58,  Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’…

Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es…

Situació i presentació El municipi de l’Arboç és situat a la part oriental de la comarca del Baix Penedès És un dels termes més grans i poblats de la depressió baixpenedesenca És envoltat a septentrió, llevant i migdia pel terme de Castellet i la Gornal Alt Penedès a ponent, coincidint amb el traçat de camins antics, confronta amb el municipi de Banyeres del Penedès i, en un petit sector del NW, amb Sant Jaume dels Domenys L’enclavament de Can Vies, a uns 1300 m del sector principal, és envoltat a migdia pel terme de Castellet i la Gornal, i limita al N amb Castellví de la Marca i al NE amb…