Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
Victor Hugo
Victor Hugo
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Pintura
Poeta, novel·lista, dramaturg, assagista i pintor francès.
És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…
herba de l’esparver
Herba de l’esparver
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles radicals en roseta, lanceolades i més o menys peloses, i de capítols grocs, reunits en panícula corimbiforme.
Creix en boscs i pedregars humits
milfulles
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles molt dividides i de capítols blancs aplegats en inflorescències corimboses.
Creix en pastures i altres hàbitats oberts Oficinal, té propietats vulneràries, hemostàtiques, tòniques, etc
anacicle
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles retallades, flors en capítol, de lígules blanques o grogues i fruits en aqueni, plans i alats.
Són freqüents a les vores dels camins de la regió mediterrània L' anacicle valencià dit també bolig A valentinus és anual, presenta capítols grocs, i pràcticament no té lígules
ambròsia
Ambròsia (Ambrosia maritima)
Mark Hyde, Burt Wursten i Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies monoiques, de la família de les compostes, d’olor forta, integrat per diverses espècies anuals o vivaces, de flors grogues i fulles molt dividides.
Als arenals litorals dels Països Catalans es fa, bé que rarament, l' A maritima , i d’altres espècies exòtiques han entrat com a adventícies a la vegetació ruderal
hipocrepis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades, de flors grogues, generalment en ramells, i de fruits en loment.
És anomenat també desferracavalls
catalinoia
Botànica
Planta herbàcia anual, amb aspecte de card, de la família de les compostes, de 30 a 90 cm d’alçària, tija dreta amb ales ininterrompudes, fulles oblongues lobulades.
Les ales, les fulles i les bràctees són coriàcies, espinoses i de marges blancs És una espècie mediterrània pròpia de terrenys secs ruderalitzats
cardot
Cardot
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, amb fulles sinuades o pinnatífides de marge espinós, i capítols solitaris o en grups, de flors tubulars hermafrodites.
Generalment és ruderal, o creix en vores de camins, etc, bé que hi ha algunes espècies d’aiguamoll
enciam
Enciams
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades.
Fa tiges floríferes de 50 a 100 cm d’alçària, amb capítols grocs N'hi ha moltes varietats, entre els quals es destaquen l' enciam escaroler o enciam francès varietat capitata , de roseta molt densa, i l' enciam llarg varietat romana , de fulles allargades De gran consum, és molt apreciat en amanides És planta d’horta vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats