Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
meliantàcies
Botànica
Família de terebintals composta per plantes llenyoses de fulles alternes imparipinnades, de flors hermafrodites pentàmeres i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 30 espècies pròpies de l’Àfrica central i meridional, entre les quals es destaca la flor de mel
pelecànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes, que fan de 125 a 175 cm, tenen el coll i el bec llargs i la bossa membranosa, que cobreix tota la mandíbula inferior i la gola, molt desenvolupada.
Són gregaris Comprèn les 8 espècies de pelicans, que pertanyen totes al gènere Pelecanus, i habiten a tots els continents
ultraplàncton
Ecologia
Un dels grups en què hom sol subdividir arbitràriament el plàncton, segons la grandària dels components.
Generalment hom considera que l’ultraplàncton comprèn els organismes d’un diàmetre inferior a 5 microns, com ara els microflagellats
rubials
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles oposades, freqüentment simples, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres o pentàmeres, d’ovari ínfer, generalment agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits de diversa mena.
Les principals famílies que comprèn són les de les caprifoliàcies, de les dipsacàcies, de les rubiàcies i de les valerianàcies
reïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de grans dimensions que tenen les potes amb tres dits cap endavant, no presenten glàndula uropigial ni plomes a la cua, i tenen les ales ben desenvolupades però no funcionals, puix que l’estern no té quilla.
Comprèn dues espècies, el nyandú Rhea americana i el nyandú de la Patagònia Rhea pennata , pròpies d’Amèrica del Sud
anàpsids
Herpetologia
Subclasse de rèptils formada per individus mancats de fosses temporals.
Són considerats com el grup més primitiu de rèptils Comprèn dos ordres el dels cotilosauris extingits i el dels quelonis
Illes d’Ultramar Menors dels Estats Units
Territori no independent
Conjunt d’illes petites i disperses de l’oceà Pacífic i de la mar Carib, sense població permanent, i que són administrades directament pel govern federal dels Estats Units.
Comprèn les illes Midway, Wake, Johnston, Baker, Howland, Jarvis, Kingman, Palmyra i Navassa l’única que és situada al Carib
Paleogen
Geologia
Subsistema o subperíode inferior del Terciari.
És compost de tres sèries o èpoques Paleocè , Eocè i Oligocè Comprèn de -65 a -24,6 milions d’anys
vall d’Aguilar
Vall que forma el riu de la Guàrdia o d’Aguilar entre la serra d’Ares i el puig de Sant Quiri.
Al s XVI fou anomenat amb aquest nom el territori que avui comprèn el municipi de Noves de Segre Alt Urgell
mar Lígur
Mar
Sector de la mar Mediterrània, situat entre la costa italiana (N i E), la francesa (W) i l’illa de Còrsega (S), ocupat en gran part pel golf de Gènova, en el seu extrem septentrional.
Hi ha ports importants, com Niça, Gènova, La Spezia i Liorna Comprèn part de la Costa Blava i la Riviera italiana