Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Giacomo Antonelli
Cristianisme
Cardenal secretari d’estat des del 1848 fins a la seva mort.
Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà
Johann Baptist Baltzer
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg alemany.
Sacerdot 1829 i professor ordinari de dogmàtica a Breslau 1831, fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici 1835 s’incorporà a l’escola d’Anton Günther Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació Enfrontat al bisbe de Breslau 1860, després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia 1871
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Elvira
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica inclosa dins l’actual ciutat de Granada.
Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues
llibre parroquial
Dret canònic
Llibre on es registren els bateigs, matrimonis i enterraments de cada parròquia.
Creat pel concili de Trento, és el precedent civil Malgrat el seu caràcter parcial i la desaparició o deficient conservació en molts casos, constitueix la font de dades demogràfiques més important per als períodes preestadístics a Europa La seva explotació ha permès un gran desenvolupament de la demografia històrica, sobretot després de la creació de tècniques específiques com la reconstrucció de famílies , ideada pel demògraf francès Louis Henry
Qüestions d’Art
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona, en principi trimestralment, des del 1967, promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director.
L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres
Flavià
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (446-449).
Excomunicà el monofisita Eutiques i n'informà el papa Lleó I, el qual respongué amb el famós Tomus ad Flavianum Al sínode conegut com a lladronici d'Efes Flavià fou deposat per l’emperador Teodosi II per instigació de Diòscor d’Alexandria, i morí camí de l’exili El concili de Calcedònia el rehabilità És venerat com a sant La seva festa se celebra el 18 de febrer
Calixt II
Cristianisme
Nom que adoptà Guiu de Borgonya
en ésser elegit papa (1119-24).
Fou arquebisbe de Viena del Delfinat 1088 i legat papal a França Després de signar amb l’emperador Enric V el concordat de Worms , que posà fi a la lluita de les investidures, convocà el concili I del Laterà 1123, on nomenà Oleguer de Barcelona legat per a la croada contra els sarraïns Ajudà el bisbe de Roda, Ramon Guillem, contra les reclamacions territorials dels bisbes d’Osca i d’Urgell
Joan de Capistrano
Cristianisme
Franciscà i inquisidor italià.
Rebé diverses missions dels papes Eugeni IV i Nicolau V Reprimí l’heretgia hussita a Alemanya, Bohèmia i Hongria Intervingué en el concili de Ferrara-Florència i perseguí durament els jueus de l’Europa central Predicà la croada contra els turcs i aconseguí l’alliberament de Belgrad 1456 Escriví De papae et concilii sive Ecclesiae autoritate 1580 Fou canonitzat el 1690 La seva festa se celebra el 25 d’octubre
Declaració del clericat de França
Història
Manifest gal·licà, redactat per Bossuet, aprovat per una assemblea eclesiàstica (1682) i imposat per Lluís XIV al clericat.
Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina