Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
Aprovada la reforma de la llei de la CCMA
El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA La principal novetat és que en l’elecció del president i dels membres del Consell s’elimina la majoria absoluta en segona volta i han de ser dos terços de la Cambra els que l’aprovin L'elecció dels directors de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio es farà a través d'un concurs de selecció públic, regulat pel Consell de Govern de la Corporació, entre altres aspectes nous
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Música
Cobla catalana fundada el 1983 i dirigida per Jordi León, a excepció del període 1991-93, en què ho feu Concepció Ramió, si bé també ha comptat amb O. Martorell, M. Oltra, Ll. Moraleda o J.M. Bernat, entre d’altres, com a directors convidats.
Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon
Paper de Música
Música
Associació catalana de música creada el 1988 per Gemma Romanyà i Valls i constituïda com a entitat sense ànim de lucre el 1993.
Els seus objectius principals són la difusió de la música culta fora dels grans centres urbans, i la formació i promoció de joves intèrprets Amb aquesta finalitat, programa anualment un cicle regular de concerts i recitals organitza també el Concurs Paper de Música per a la Promoció de Joves Intèrprets, el Curs Internacional de Música de Cambra, amb el patrocini de l’Ajuntament de Capellades i el curs de Lied Té com a espai de les seves activitats la Sala Paper de Música de Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991
premis Tirant
Cinematografia
Premis dedicats a la indústria audiovisual valenciana, organitzats pel Club Diario Levante i l’Aiffa (Agència d’informació, formació i foment de l’audiovisual).
Creat el 1998, poden concórrer al concurs totes les obres audiovisuals valencianes en les categories de tv-movie , llargmetratge, curtmetratge, sèrie, animació, documental, videocreació, videoclip, anunci publicitari i producció de doblatge al català Així mateix, els llargmetratges opten també a les habituals categories de premis de cinema millor director, actor, etc Tant pels seus patrocinadors públics i privats, institucions i grans empreses com per la seva projecció social, han esdevingut els màxims guardons de l’audiovisual valencià, amb la característica que són els mateixos…
torre de Collserola

Torre de Collserola
© Lluís Prats
Arquitectura civil
Torre de telecomunicacions de 268 m d’alçada construïda a la serra de Collserola, entre el Tibidabo i Vallvidrera (Barcelonès).
Concebuda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, fou realitzada per l’arquitecte anglès Norman Robert Foster amb la collaboració de la companyia Ove Arup & Partners, després que el seu projecte guanyés un concurs restringit convocat per l’ajuntament de Barcelona el 1988 L’audaç concepció estructural requerí un procés constructiu particular, en el qual hom hissà per l’eix central els successius sostres prèviament construïts a terra, fins al seu emplaçament a més de 70 m d’alçada Entrà en funcionament a la primavera del 1992
Francesc d’Assís Planas i Dòria
Pintura
Pintor paisatgista.
Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics
Gaietà Buïgas i Monravà
Arquitectura
Arquitecte.
El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau El monument, de 60 m d’alçada, és de ferro colat, decorat amb grans grups escultòrics i coronat per una figura del descobridor, de bronze, obra de Rafael Atché Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima Entre els anys 1903 i 1914 treballà a l’Argentina i a l’Uruguai
Vicenzo Vela
Escultura
Escultor ticinès.
Des que, el 1838, obtingué el primer premi en un concurs d’escultura celebrat a Venècia amb Crist ressuscitant la filla de Jaire , fou un escultor molt apreciat en la realització d’obres destinades a monuments públics Fou professor de l’Accademia Albertina de Torí, on es conserva la part més important de la seva producció L’harmonia plorant , per al monument a GDonizetti, La desolació , que representa Itàlia sota l’opressió austríaca, El soldat sard , etc Féu també el grup França i Itàlia , de marbre, per a l’emperadriu Eugènia de França
Manuel Puigbó i Collell
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, on el 1949 feu la primera exposició individual El 1955 participà en la Tercera Bienal Hispanoamericana de Arte, a Barcelona L’any següent s’establí a Toluges, Rosselló Fou finalista en el primer concurs internacional de dibuix Fundació Ynglada Guillot 1959, i l’any 1984 li fou dedicada una exposició retrospectiva al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà La seva obra alterna abstracció i figuració i es caracteritza pel traç lliure i el dinamisme La seva temàtica gira principalment entorn de la figura del cavall
Banco de Crédito Local
Entitat oficial de crèdit a mitjà i llarg termini creada a Madrid el 1925 per facilitar crèdits a les corporacions locals.
Era constituït per un grup financer encapçalat pel Banc de Catalunya, que guanyà el concurs convocat pel govern Fou reorganitzat el 1941 i el 1962 que fou estatitzat Fins a la llei de reforma bancària del 1962 el banc havia estat finançat amb l’emissió de cèdules de crèdit local Depèn de l’Instituto de Crédito Oficial ICO El 1996, els crèdits a clients sumaven 1,4 bilions, i disposava de 14 oficines, un actiu d’1,5 bilions de pessetes, uns recursos propis de 44 000 milions i 170 000 milions de recursos aliens
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina