Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
àcid arsènic
Química
Àcid ortoarsènic, sòlid blanc deliqüescent, metzinós, que bull a 160°C i es fon a 35,5°C, soluble en aigua, alcohol, àlcalis i glicerina.
És obtingut per ebullició del triòxid d’arsènic amb àcid nítric concentrat i, un cop refredada, de la dissolució se separen cristalls de 2H 3 AsO 4 +H 2 O L’àcid arsènic té propietats oxidants es redueix a àcid arsenós per l’acció de l’àcid sulfurós És emprat en l’obtenció de matèries colorants orgàniques, i les seves sals, els arsenats, com a insecticides i en la fabricació de vidre
apofil·lita
Mineralogia i petrografia
Fluosilicat de calci i potassi hidratat, KFCa4Si8O20·8H2O, del grup dels filosilicats, en el qual els tetràedres de SiO4 són reunits formant Si2O5.
Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques
amoxicil·lina

Amoxicil·lina
©
Farmàcia
Química
Penicil·lina semisintètica.
És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre
dipir
Mineralogia i petrografia
Un dels termes mitjans de la sèrie isomorfa de l’escapolita.
La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus
dioptasa
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de coure Cu6Si6O18·6H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Hom troba la dioptasa generalment en petits cristalls prismàtics agrupats formant druses És fràgil, amb una duresa de 5 i una densitat de 3,3, i de color verd maragda Escalfada, desprèn aigua, que forma part de la seva estructura És rara com a mena del coure Generalment és emprada com a pedra d’ornamentació N'hi ha jaciments a Katanga República Democràtica del Congo i el Perú
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del quars foren…
bicarbonat d’amoni
Química
Sòlid que es descompon als voltants de 60°C o en aigua calenta, obtingut saturant de diòxid de carboni una solució d’amoníac.
És emprat per a desengreixar matèries tèxtils, en extintors d’incendis, com a inflador en articles de cautxú, en llevats químics, en medicina com a expectorant i carminatiu, etcamoni bifluorur d’amoni quím inorg NH 4 HF 2 Cristalls deliqüescents És obtingut per acció de l’amoníac sobre l’àcid fluorhídric i es descompon en aigua calenta És emprat per al gravat del vidre, per a abrillantar l’alumini i com a esterilitzant en la indústria cervesera i làctia
Julius Plücker
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic alemany.
Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868
polimorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat que presenta una substància, consistent en el fet que, sense canviar la fórmula química, admet l’existència de dues fases o modificacions.
Pel fet que una mateixa composició química presenta estructures reticulars diferents, es formen cristalls diferents amb característiques físiques distintes Les diverses fases polimorfes d’una substància són designades mitjançant lletres gregues La fase estable a la temperatura més baixa és designada amb la lletra α En un principi hom cregué que les transformacions polimorfes es produïen només per la deformació del reticle, sense que hi hagués una reconstrucció d’aquest, però realment el polimorfisme actua de molt diverses maneres
carnal·lita

Carnal·lita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de magnesi
i de clorur de potassi
hidratat, amb el 8,7% de magnesi, el 14,1% de potassi, el 38,3% de clor i el 38,5% d’aigua.
Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina