Resultats de la cerca
Es mostren 833 resultats
Torquato Tasso
Música
Poeta i dramaturg italià.
Estudià lleis a Pàdua Menà una vida agitada, agreujada per un caràcter inestable, al límit amb el desequilibri psíquic, cosa que en feu un símbol de l’artista genial i inadaptat Membre de l’Accademia degli Eterei, del 1565 al 1586 estigué sota la protecció dels ducs de Ferrara, amb els quals trencà violentament En 1586-92 visqué a la cort dels ducs de Màntua, i posteriorment, reclòs en un monestir de Roma Escriví poemes amorosos que foren la base de múltiples madrigals La seva obra cabdal és, però, el llarg poema èpic La Geru salemme liberata , molts fragments del qual foren aprofitats en…
Miguel Ramos Carrión
Música
Dramaturg i llibretista castellà.
El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua, azucarillos y…
Federico García Lorca
Música
Poeta i dramaturg andalús.
De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…
John Rastell
Música
Dramaturg i impressor anglès.
Home d’interessos variats era també jurista i cronista, el seu taller fou el primer a imprimir música a Anglaterra emprant la tècnica de caràcters mòbils Els fragments més antics conservats de les obres que publicà són del 1523, i se suposa que edità una gran quantitat de cançoners per al mercat local Convertit al protestantisme, publicà també himnaris luterans Goostly Psalmes and Spirituall Songes Propietari d’un teatre als afores de Londres, escriví algunes comèdies que incloïen cançons A New Interlude
Augustin Eugène Scribe
Música
Llibretista i dramaturg francès.
Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i per la seva…
Luigi Illica
Música
Llibretista i dramaturg italià.
Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca , 1900, i…
Carlo Goldoni
Música
Dramaturg i llibretista italià.
Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en els arguments, que esdevingueren per…
Pere Riera i Ortiz
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Llicenciat e n història de l’art per la Universitat de Barcelona i en dramatúrgia i direcció teatral per l’Institut del Teatre, on imparteix la docència des del 2006, té també el màster oficial en estudis teatrals S’inicià com a director, però posteriorment s’ha centrat en la creació de textos propis, que generalment dirigeix Ha estrenat Casa Calores 2007, El factor Luxemburg 2007, Lluny de Nuuk 2010, premi Crítica Serra d’Or 2011, Red Pontiac 2011, Desclassificats 2011, Barcelona 2013, premi Max al millor text teatral 2014, El don de las sirenas 2013 i Infàmia 2016 És coautor d’alguns…
Tullio Pinelli
Cinematografia
Dramaturg i guionista italià.
Estudià dret, però abandonà l’exerci de la professió per a dedicar-se al teatre i a escriure guions Debutà en el teatre amb La pulce d’oro 1935 Obres destacades posteriors són Lo stilita 1937, I padri etruschi 1941, Lotta con l’angelo 1942 i Gorgonio ovvero il Tirso 1952 Començà en el cinema collaborant en films de R Rossellini, M Soldati , A Lattuada i altres directors El 1947 conegué Federico Fellini , amb el qual collaborà estretament en alguns dels films de més projecció Luci del varietà , 1950 I vitelloni , 1953 La strada , 1954 Il bidone , 1955 Le notti di Cabiria , 1957, premi Sant…
Karl Gjellerup
Teatre
Novel·lista i dramaturg danès.
Fill d’un teòleg, deixà el cristianisme Més endavant, trobà en el budisme el seu món poètic i espiritual Premi Nobel el 1917, la seva obra és d’inspiració idealista Germanernes Laerling ‘Deixeble dels germànics’, 1882, Brynhild 1884, Møllen ‘El molí’, 1896 i Den Fuldendtes Hustru ‘La muller de l’home perfecte’, 1907
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina