Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
superfície algèbrica
Matemàtiques
Superfície que pot ésser expressada mitjançant una equació algèbrica, és a dir, un polinomi de tres variables igualat a zero.
Així, no és algèbrica la superfície z = sin x + y
bicorne
bicorne
Matemàtiques
Corba plana quàrtica definida per l’equació (x2 + 2ay - a2)2 = y2(a2-x2).
àlgebra
Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
La vida, patrimoni de la Terra?
Des de molt abans que els “plats voladors” primer, i després els ovnis objectes voladors no identificats exaltessin la imaginació de moltíssimes persones, nombrosos astrònoms i pensadors ja s’havien preguntat si hi havia vida fora de la Terra Giordano Bruno, cremat a la foguera per la intolerància de l’Església catòlica del seu temps, creia que els cels estaven plens de vida Plató, en una vena molt més filosòfica, donava noms d’animals als planetes Després que Charles Darwin hagués recollit proves aclaparadores per a la teoria de l’evolució, els científics especularen sobre la possibilitat de…
teorema d’existència
Matemàtiques
Teorema que prova l’existència d’una funció, d’una estructura, d’una equació matemàtica, etc, que satisfà unes condicions determinades.
metàtesi
Química
Reacció entre dos composts amb bescanvi d’elements i formació de dos nous composts, segons l’equació: AB + CD → AD + BC.
Hom l’anomena també doble descomposició
covolum
Física
Química
Factor b
de l’equació d’estat dels gasos de Van der Waals, que és constant per a cada gas considerat.
Defineix el volum real que una molècula de gas inhabilita per a ésser ocupat per qualsevol altra
transposició de Beckmann
Química
Reacció de transposició de les cetoximes en amides àcides substituïdes, per l’acció de reactius àcids, segons l’equació de reacció:
.
gas real
Física
Gas per al qual, en establir-ne l’equació d’estat, hom té en compte les forces de cohesió entre les molècules.
lineal
Matemàtiques
Dit de la funció, l’equació, el sistema d’equacions, etc, en els quals intervenen només polinomis de primer grau, anomenats lineals
.