Resultats de la cerca
Es mostren 17200 resultats
la Cardosa
Església dels Sants Apòstols de la Cardosa
© Patrimonifunerari.cat
Castell
Antic castell i actual masoveria del municipi de Cervera (Segarra), a l’antic terme de la Prenyanosa, enclavat entre els de Cervera i Tarroja.
Esmentat ja el 1193, el 1398 fou incorporat al veïnatge de Cervera L’església dels Sants Apòstols depèn de la parròquia de Sedó
la Sisquella
Aspecte de l'església de la Sisquella
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’W del terme, dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
La seva església de la Mare de Déu de les Neus o de la Salut depèn de la parròquia de Sant Pere dels Arquells
Heddal
Vista de l’església medieval d’Heddal (Noruega)
© Anna Díez
Localitat
Localitat del fylke
de Telemark (Noruega).
Destacat centre turístic En ella hi ha uan destacada església medieval de fusta s XII, que encara manté el culte luterà És un edifici d’una sola nau, un absis semicircular, cor i un corredor que rodeja tota l’església Destaca exteriorment per ser un edifici escalonat en cinc pisos i tres torres A uns 300 metres de l’església hi ha el museu rural Heddal bygdetun a l’aire lliure on es pot visitar cases dels segles XVIII i XIX
Sant Iscle de Bages
Església de Sant Iscle de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), a l’extrem NW del terme, en terreny pla recorregut per la séquia de Manresa.
L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos…
el Torricó
Església parroquial de Sant Bartomeu del Torricó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, a la plana regada al S de Tamarit, drenat pel torrent d’Orriols i la clamor Salada, que separa el terme dels altiplans d’Almacelles (Segrià).
És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…
Meliana
L’església parroquial de Meliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a la costa, al N de la ciutat de València: s’estén, d’E a W, des de la mar fins a l’interior, en un terreny pla, d’origen al·luvial, tot de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, derivada a través de la séquia de Montcada, i la d’algunes deus naturals.
Hom conrea intensivament hortalisses melons, patates, enciams, etc i alguns camps de tarongers en petites parcelles La terra, molt repartida, és en la seva major part conreada directament pels seus propietaris en un 75% i per arrendataris en un 20% Hi té importància la ramaderia estabulada amb vista a l’abastament de València bestiar boví i porcí A part la indústria tèxtil tradicional, testimoniada ja al s XVIII, el 1862 fou fundada la fàbrica de mosaics Nolla, que adquirí un gran prestigi Actualment la indústria és força diversificada metallúrgia, mobles, materials per a la construcció, cuir…
les Llosses
Església de Santa Maria de les Llosses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, situat al SW de la comarca, entre el Ter, límit oriental, el Berguedà, límit occidental, i Osona, límit meridional.
Situació i presentació El municipi de les Llosses és el més extens de la comarca del Ripollès, amb 114,02 km 2 , a partir de l’agregació de Palmerola, que va ser aprovada pel decret 57/91 el procés d’agregació s’inicià arran de la consulta municipal del 1989 prèvia a la nova organització comarcal, i culminà amb l’aprovació, el 17 de novembre de 1990 La nova extensió municipal limita al N amb la Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Gombrèn i Campdevànol a l’E amb Ripoll, Santa Maria de Besora i Montesquiu al S amb Sora, Alpens i Borredà i al NW amb Castell de l’Areny El terme s’estén des…
Pujol
Vista de l'absis de l'església de Pujol
© Patrimonifunerari.cat
Església
Casa i església del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’enclavament de les Cases de la Serra.
Sant Pere
Vista de l'església de Sant Pere de Masquefa
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església situada en una petit turó a uns 500 m al N del poble de Masquefa (Anoia).
Romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona A l'esplanada, hi havia les restes del castell
Miralles de Copons
Vista de l'església de Sant Salvador de Miralles
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), al N del terme.
De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l’església de Sant Cristòfol de Secanella Pertanyia a la baronia de Segur