Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
Grup Atletisme Lluïsos de Mataró
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de…
Club de Futbol Vilanova i la Geltrú
Futbol
Club de futbol de Vilanova i la Geltrú.
Fundat l’any 1951, tingué com a precedents l’Associació d’Alumnes Obrers i el Centre de Deports Vilanova El club actual continuà la tasca d’aquest últim, desaparegut l’any 1950 Jugà a segona i primera divisió territorial i la temporada 1959-60 ascendí a tercera divisió estatal Romangué a la categoria de bronze durant tota la dècada, a excepció de la temporada 1964-65, que jugà a primera territorial La temporada 1970-71 baixà a categories territorials fins que la temporada 2002-03 aconseguí de nou l’ascens a tercera divisió on es mantení tota una dècada Des de la temporada 2012-13 competeix a…
Manuel Parera Penella
Futbol
Futbolista conegut com Parera I.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al primer equip 1925-33 Extrem esquerre, ha passat a la història com l’autor del primer gol del Barça a la Lliga, el 12 de febrer de 1929, a Santander Disputà 183 partits i marcà 47 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 Al gener del 1934 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1935-36 i fou subcampió de Copa 1935 Després, jugà amb el Girona 1936-37 i el Badalona 1940 Defensà diverses vegades la selecció…
Marcelo Bielsa
Futbol
Futbolista i entrenador.
Com a jugador, desenvolupà tota la seva carrera en clubs argentins L’any 1990 debutà com a entrenador al Newell’s Marxà quatre anys a Mèxic i després retornà a l’Argentina El 1998 firmà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, però poques setmanes després acceptà una oferta de la Federació Argentina de Futbol per a dirigir la selecció Tot i la negativa inicial de l’Espanyol a deixar-lo marxar, finalment acordà mantenir-se a la banqueta fins al final d’any No arribà a complir aquest termini, perquè fou destituït després de sis jornades de Lliga Posteriorment, fou seleccionador de l’…
Fundació Barcelona Olímpica
Esport general
nstitució creada per la junta d’accionistes del Comitè Olímpic Organitzador Barcelona 1992.
Fou constituïda a l’abril del 1993 amb la finalitat de difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i els valors culturals, ètics, esportius i de tot ordre que emanen de l’ideari olímpic El seu patronat està format per representants de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Superior d’Esports i el Comitè Olímpic Espanyol Fins el 2006 tingué la seu a la Galeria Olímpica, al mateix Estadi de Montjuïc, i des del 2007 es troba al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, que gestiona Concedeix beques d’investigació per a estudis i…
,
hipòdrom
Hípica
Recinte on hom disputa curses de cavalls o exercicis eqüestres.
Comprèn un circuit de terra o herba, generalment ellíptic i d’un perímere de 800 m a 3 000 m, grades, quadres i oficines d’apostes A l’antiga Grècia, l’hipòdrom no fou una construcció pròpiament dita, sinó només un camp, que solia tenir al principi i al final de la pista, d’una llargària de dos estadis 384,54 m, unes pilastres que marcaven la meta, i a l’entorn de les quals giraven els carros Hi hagué hipòdroms a Olímpia, a Delfos, a Nemea, a Atenes, etc Al món romà, foren substituïts pel circ o per l’estadi Entre els actuals, es destaquen com a més importants els hipòdroms de…
eruga

Eruga
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Fase larval mòbil dels insectes lepidòpters.
Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil…
Dušan Vukotič
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic croata, especialitzat en dibuixos animats.
Autor de films humorístics i sàtires de gran força expressiva, esdevingué la figura més significativa de l’Escola Cinematogràfica de Zagreb Debutà el 1951 i aconseguí renom internacional, especialment amb Surogat 'Succedani', 1961 que obtingué el primer Oscar atorgat a un dibuix animat no nord-americà És autor també del llargmetratge per a infants Sedmi Kontinent 1966, realitzat amb imatges reals La seva trajectòria comprèn una vintena de títols, entre els quals, a més dels esmentats, hom pot esmentar Piccolo 1959, Igra 'Joc', 1962, Mrlja na savjesti ’La taca a la consciència’, 1968, Opera…
Barcelona Búfals
Futbol americà
Club de futbol americà de Barcelona.
Fou fundat el 1988 per Jaume Tamareu, Antoni López, Pere Calvo i Ramon Calvo amb el nom de Búfals de Poblenou, seguint l’impuls del club pioner Badalona Dracs Fou un dels membres fundadors de la Federació Catalana de Futbol Americà 1989 i aconseguí el subcampionat de la primera Lliga Catalana, creada la temporada 1988-89 i en què participaven quatre equips Guanyà dues Supercopes de Catalunya 1993, 1996 Posteriorment passà a anomenar-se Barcelona Búfals Participa en la Lliga espanyola de futbol americà LNFA i en la Lliga Catalana, on quedà segon classificat Disposa d’equips en…
Palatí
Història
Un dels set turons de la ciutat de Roma.
Lloc tradicional de la Roma quadrata de Ròmul, hi ha restes de muralles, un thólos i una cisterna segles VI-III aC, el temple de Júpiter Vencedor 295 aC, el de la Victòria 292 aC i el de la Magna Mater 204 aC A l’època republicana, nombroses famílies benestants hi bastiren cases decorades amb frescs i mosaics August hi erigí el temple de Vesta i la seva pròpia casa Tiberi, Calígula i Neró hi construïren uns palaus sumptuosos Altres edificacions notables posteriors són la domus Flavia , la domus Augustana , l’estadi, l’hipòdrom, les termes, etc Tot aquest conjunt subsistia encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina