Resultats de la cerca

Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer

D’origen suís, estudià a Zuric, on es doctorà en química 1938 i en lletres 1940 Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava 1958-66 a la facultat de lletres de Zuric Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet 1952 i Las laderas del Pirineo segun Idrīsī 1953 Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d’Andrés Laguna i altres treballs complementaris 1953-59, en cinc volums

Germà de Raül Roviralta i Astoul Llicenciat en medicina a Barcelona el 1917, fou professor ajudant de la facultat de Barcelona al costat de Joaquim Trias Ha presidit la Societat Catalana de Pediatria i hom el pot considerar el pioner i mestre de la cirurgia infantil al nostre país És el creador de la institució infantil Camitas Blancas Ha publicat La cirurgia abdominal del nen 1932, Abdomen quirúrgico en el niño 1946, El lactante vomitador 1950, La ectopia gástrica parcial 1953, El megacolon congénito 1960 i més de 250 treballs sobre temes de cirurgia infantil

La seva finalitat era la d’adaptar el dret català tradicional al nou règim autònom i preparar les matèries que havien d’ésser objecte de la facultat legislativa estatuària derivada de la constitució de la República Espanyola 1931 i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 1932 Fou inaugurada el 17 de maig de 1936, a Barcelona, sota la presidència d’Amadeu Hurtado i la presidència d’honor de Lluís Companys Organitzà una exposició bibliogràfica de tema jurídic La Guerra Civil impedí la publicació de les conclusions aprovades

És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme

Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol

La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a Bésame Mucho on presentà Historias galantes i Barrachina i a El Víbora La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana Autor de diversos àlbums Romance , 1984 Museo vivo , 1987 Cazando millonarios , 1989 El laboratori del Doctor Arnau , 1989, actualment compagina la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de…