Resultats de la cerca
Es mostren 1412 resultats
Shaba
Divisió administrativa
Regió de la República Democràtica del Congo.
La capital és Lubumbashi És habitada pels grups ètnics luba, hemba, tumbwe, lunda, bemba i lala Són importants les seves riqueses mineres, com la de zinc, a la regió de Kibara al N i la de coure al S, així com les produccions de cobalt, cadmi i germani Pertangué al regne lunda s XVIII i a l’imperi nyamwezi de Burundi Fou annexada al Congo Belga el 1891 Entre el 1920 i el 1933 gaudí d’una gran autonomia, però passà a control de les grans companyies mineres europees El 1960 aquestes feren costat al partit federalista Conakat, dirigit per Moïse Tshombé, enfront del centralisme de…
bé cultural d’interès nacional
Art
Categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català atorgada per la Generalitat de Catalunya.
La declaració d’un bé cultural d’interès nacional comporta la seva inscripció en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional, i es fonamenta en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que determina que són patrimoni cultural català aquells béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que, pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixen una protecció i una defensa especials per al gaudi dels ciutadans Els BCIN són una de les tres…
Santa Maria d’Arques de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
La caseria d’Arques de Vilarrué, que fou una antiga quadra, és situada aigua amunt de Vilarrué, vers ponent d’aquest nucli Un dels primers esments documentals del lloc i de l’església, que gaudí de categoria parroquial, data de l’any 1013, quan el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà al monestir de Santa Maria d’Ovarra el vilar d’Arques amb el feu i la parròquia Una segona redacció d’aquest instrument, corresponent a una falsificació del segle XII, consigna, però, el feu d’Arques “cum ecclesia Sancte Marie que est fundata seu hedificata in prenominata villa de Archas” amb tots…
Francesco Del Giudice
Història
Cristianisme
Política
Cardenal i diplomàtic napolità.
Gaudí de la confiança de Felip V de Castella fou virrei de Sicília el 1701 i ambaixador a Roma el 1709 El 1712 fou nomenat inquisidor general en plena puixança del partit regalista, que dirigien la princesa d’Orsini i Melchor de Macanaz, del qual fou enemic declarat La princesa aconseguí que fos nomenat ambaixador prop de Lluís XIV però Del Giudice ja havia iniciat aleshores un procés contra Macanaz, el qual condemnà de França estant 1714 Felip V el destituí com a inquisidor i demanà a Roma la reforma del Sant Ofici Però l’arribada d’Isabel Farnese i de l’influent Giulio Alberoni…
Eduard Ferrés i Puig
Façana de can Coll, d' Eduard Ferrés i Puig , a la Gran Via de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1897.
Caricaturista al “Cu-cut", amb el pseudònim de Feréstech Arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme Alguna de les seves obres —xalet del Clot del Moro, a la Pobla de Lillet— ha estat atribuïda erròniament a Gaudí Influït per la Sezession, és autor de diverses cases a Barcelona, can Coll 1912, can Aguadé 1914, can Damians magatzems El Siglo, premi de l’ajuntament, del 1915, can Ferrer-Vidal 1916 Construí importants hotels per a l’empresa Marquet, com el Palace de Madrid i el Ritz de Barcelona Tingué una…
Francisco de Navarra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al concili, on prengué part…
Laia Costa i Bertran

Laia Costa i Bertran
© Berlinale
Cinematografia
Actriu.
Debutà a la televisió en la sèrie Bandolera 2011-12, gènere en el qual es projectà interpretant un dels personatges principals de Polseres vermelles 2013 Posteriorment ha actuat en les sèries El tiempo entre costuras 2013, Cuéntame un cuento 2014, Cites 2015, Habitaciones cerradas 2015 i Carlos, Rey Emperador 2015-16 Debutà en el cinema en diversos curts, i actuà com a secundària en el seu primer llargmetratge Tengo ganas de ti 2012, de Fernando González Molina Més tard protagonitzà Fort Ross 2014, de Jurij Moroz, Victoria 2015, de Sebastian Schipper, film amb el qual guanyà els premis Lola…
Josep Maria Botey i Gómez
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins el 1984 treballà en equip amb A Bosch i Ll Cuspinera Junts feren l’edifici del Museu de Granollers 1971 i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat premi FAD 1982 Individualment és autor dels teatres auditori de Granollers i de Parets del Vallès, del Museu Diocesà de Barcelona, de la Pia Almoina, del Pla Director de la Catedral de Barcelona i de la rehabilitació de la Casa Batlló d’A Gaudí, com també de la rehabilitació de la catedral de Pereira a…
Pere Borrell i Bertran
Pintura
Pintor, fill i deixeble de Juli Borrell i Pla, conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina