Resultats de la cerca
Es mostren 2195 resultats
Massamagrell
Vista de Massamagrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, allargat d’E a W, des de la mar fins a les primeres elevacions per damunt de la plana al·luvial que, quasi imperceptiblement, presideixen la part occidental del terme.
La quasi totalitat del territori és conreada i regada gràcies a la séquia de Montcada, que ha estat el sistema de reg tradicional des de l’W del poble fins a la mar 350 ha, i per pous oberts a la part occidental El secà ha quedat molt reduït garrofers, oliveres, ametllers i vinya L’horta tradicional és dedicada als conreus típics d’hortalisses en règim intensiu l’arròs, important en altres temps vora la mar, ha desaparegut i els nous regadius han estat dedicats al tarongerar La indústria es limita a magatzems de fruita, conserves, embalatges, plàstics i fibres tèxtils La població…
cipermetrín
Agronomia
Compost químic que pertany al grup dels piretroides i que actua com a insecticida —d’aplicació foliar actiu per ingestió i contacte sense activitat sobre àcars— i com a repel·lent.
És autoritzat en conreus de cotó, cítrics, fruiters, plantes d’horta i ornamentals Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 4 dies en plantes d’horta
la Pobla de Farnals
L’església de la Pobla de Farnals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector septentrional de la comarca, que s’allarga d’W a E fins a la mar, on té un petit sector de platja baixa canviada en part per la construcció d’un port esportiu.
El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment…
Catarroja

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…
Torneig d’Històrics del Futbol Català
Futbol
Torneig de futbol que se celebra des del 1984 a Barcelona.
És el torneig d’estiu més prestigiós del futbol català amateur La primera edició fou organitzada pel Futbol Club Martinenc, amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació, i hi prengueren part vuit dels clubs més antics de la ciutat, quatre dels quals eren de tercera divisió Sant Andreu, Júpiter, Horta i Europa i quatre, de preferent territorial Poble Sec, Ibèria, Sants i Martinenc Posteriorment, el nombre de participants passà a dotze equips El Martinenc, amb la collaboració de la UFEC, ha continuat organitzant-lo, tot i que puntualment n’han pres el relleu la Unió Esportiva…
Agustín Moreno de Prado

Agustín Moreno de Prado
FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
Bitlles
Jugador de bitlles lleoneses.
El 1992 fitxà pel Club de Bolos Leoneses d’Horta, amb el qual assolí l’ascens a primera categoria Guanyà el VI Màster de Catalunya 2008, entre altres èxits esportius L’any 2009 fou elegit president del CBL d’Horta, i durant el seu mandat ha propiciat la remodelació de les pistes de la plaça de la Clota i l’augment del nombre de socis
pla de Lleida

El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla…
Castells i edificacions militars de la Terra Alta anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 C Puigferrat Batea Castell de Batea Castell d’Algars Bot Castell de Bot Caseres Castell d’Almudèfer Corbera d’Ebre Castell de Corbera Gandesa Vila i castell de Gandesa Horta de Sant Joan Castell d’Horta El Pinell de Brai Castell del Pinell Vilalba dels Arcs Castell de Vilalba
Maria del Mar Rovira Rodríguez
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià a La Salle Horta i a la UE Horta, abans de passar a l’equip formatiu del Segle XXI 1989-92, amb el qual debutà a la primera divisió B Posteriorment jugà al BF Cornellà, BF l’Hospitalet, CB Santa Rosa de Lima, de nou al BF l’Hospitalet, AD Cortegada, CB Illes Canàries, Universitat Barcelona BF, CB San José de Lleó, Basket Zaragoza, Cadí la Seu d’Urgell, CB Perfumerías Avenida, Uni Girona i Unión Navarra
enclavament
Dret administratiu
Territori d’un estat, una província, un municipi, un bisbat, una parròquia, etc., situat íntegrament dins del territori d’un altre estat o d’una altra demarcació administrativa.
A l’Alta Cerdanya, envoltat de territori de l’Estat francès, hi ha l’enclavament de Llívia, de domini de la monarquia hispànica des del 1660 Diversos municipis catalans tenen enclavaments dins municipis veïns a muntanya Solsonès, Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, etc, Tinença de Benifassà Comtat, Vall d’Albaida, a la Depressió Central Llitera, Segrià, Noguera, Urgell, Garrigues, a les planes litorals Baix Penedès, Camp de Tarragona, Horta, Ribera Baixa, Safor, Baix Segura i, sobretot, a l’horta de Xàtiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina