Resultats de la cerca

És el torneig d’estiu més prestigiós del futbol català amateur La primera edició fou organitzada pel Futbol Club Martinenc, amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació, i hi prengueren part vuit dels clubs més antics de la ciutat, quatre dels quals eren de tercera divisió Sant Andreu, Júpiter, Horta i Europa i quatre, de preferent territorial Poble Sec, Ibèria, Sants i Martinenc Posteriorment, el nombre de participants passà a dotze equips El Martinenc, amb la collaboració de la UFEC, ha continuat organitzant-lo, tot i que puntualment n’han pres el relleu la Unió Esportiva…

El terreny és pla, alluvial, tot ell dedicat a l’agricultura de regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Montcada 170 ha i de pous L’horta tradicional, regada per la séquia, és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, mentre el sector occidental, de reg més recent, és dominat pel taronger Els arrossars propers a la mar, en terreny pantanós, han desaparegut a causa de les construccions turístiques La indústria disposa d’una gran fàbrica d’embotits i un important sector metallúrgic laminatge i maquinària, que empren mà d’obra dels pobles propers Actualment…

El 1992 fitxà pel Club de Bolos Leoneses d’Horta, amb el qual assolí l’ascens a primera categoria Guanyà el VI Màster de Catalunya 2008, entre altres èxits esportius L’any 2009 fou elegit president del CBL d’Horta, i durant el seu mandat ha propiciat la remodelació de les pistes de la plaça de la Clota i l’augment del nombre de socis

L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 C Puigferrat Batea Castell de Batea Castell d’Algars Bot Castell de Bot Caseres Castell d’Almudèfer Corbera d’Ebre Castell de Corbera Gandesa Vila i castell de Gandesa Horta de Sant Joan Castell d’Horta El Pinell de Brai Castell del Pinell Vilalba dels Arcs Castell de Vilalba

Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla…

S’inicià a La Salle Horta i a la UE Horta, abans de passar a l’equip formatiu del Segle XXI 1989-92, amb el qual debutà a la primera divisió B Posteriorment jugà al BF Cornellà, BF l’Hospitalet, CB Santa Rosa de Lima, de nou al BF l’Hospitalet, AD Cortegada, CB Illes Canàries, Universitat Barcelona BF, CB San José de Lleó, Basket Zaragoza, Cadí la Seu d’Urgell, CB Perfumerías Avenida, Uni Girona i Unión Navarra

A l’Alta Cerdanya, envoltat de territori de l’Estat francès, hi ha l’enclavament de Llívia, de domini de la monarquia hispànica des del 1660 Diversos municipis catalans tenen enclavaments dins municipis veïns a muntanya Solsonès, Berguedà, Ripollès, Osona, Bages, etc, Tinença de Benifassà Comtat, Vall d’Albaida, a la Depressió Central Llitera, Segrià, Noguera, Urgell, Garrigues, a les planes litorals Baix Penedès, Camp de Tarragona, Horta, Ribera Baixa, Safor, Baix Segura i, sobretot, a l’horta de Xàtiva

L’any 1977 fitxà pel Nàstic de Tarragona i el 1985 ho feu pel Sabor d’Abans Tortosa, club en què jugà dos anys i guanyà una Lliga i dues Copes Posteriorment jugà amb el Manresa, retornà al Tortosa i al Nàstic, i finalitzà la seva carrera com a jugadora a la Unió Esportiva Horta 1993 Des de la temporada 1992-93 ha estat entrenadora de la Unió Esportiva Horta, l’Associació Esportiva l’Hospitalet i el Club Bàsquet Montcada

Vinculat a l’Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore 1957-59 i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta a partir del 1960, fou el gran promotor de les marxes de muntanya a Catalunya Presidí el Comitè Català de Marxes de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i la Unió Excursionista de Catalunya d’Horta durant la primera meitat de la dècada de 1990 Collaborà amb els serveis cartogràfics de diverses institucions Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993