Resultats de la cerca
Es mostren 2786 resultats
presciència
Filosofia
Cristianisme
Coneixement que Déu té per endavant del que ha d’esdevenir-se en el futur, inclòs, més particularment, el sentit en què es determinaran les opcions lliures de l’home.
Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
Descobert un important conjunt d’art rupestre a Catalunya
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social IPHES i la Generalitat de Catalunya anuncien la descoberta del conjunt d’art prehistòric més gran de Catalunya a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí Els prop de 100 gravats, que comprenen tant elements simbòlics com figures humanes i animals, van ser descoberts per Josep Maria Vergés a final d’octubre del 2019 És també la mostra d’art rupestre més antic conegut en territori català uns 15000 anys, corresponent al Paleolític
Declaració de Barcelona
Text final de la conferència ministerial euromediterrània de Barcelona, celebrada al novembre del 1995, que tenia per objectiu convertir la Mediterrània en un espai comú de pau, estabilitat i prosperitat.
Signada per quinze països, estableix les bases per a la construcció d’un marc multilateral de diàleg i cooperació, una xarxa de relacions pacífiques a través de la intensificació del diàleg polític i la seguretat, i la instauració d’una associació econòmica i financera que inclou una dimensió social, cultural i humana En ocasió del desè aniversari de la signatura se celebrà a Barcelona una nova conferència novembre del 2005 durant la qual es va aprovar el programa de treball per als propers cinc anys
gir lingüístic
Història
Tendència filosòfica pertanyent al corrent postestructuralista sorgit els anys setanta en àmbit anglosaxó, que postil·là la centralitat de models lingüístics com a nou paradigma de les ciències socials.
Ha tingut un impacte especial en la disciplina històrica, en tant que instituïa el llenguatge com a prefigurador de la consciència humana, i, per tant, únic en afaiçonar una realitat objectiva que només seria percepció, i, consegüentment, mera noció No tan sols volia superar els principis de la història social tendència dominant en aquell context, sinó que qüestionava el propi estatus científic de la història És per això que aquest corrent generà una de las més grans i persistents controvèrsies de la historiografia actual
Emil Brunner
Cristianisme
Teòleg suís de l’Església reformada.
Professor a Zuric i Princeton EUA és autor d’un gran nombre d’obres, entre les quals Das Gebot und die Ordnungen ‘El manament i els preceptes’, 1932, Der Mittler ‘El mitjancer’, 1934, Der Mensch in Widerspruch ‘L’home en contradicció’, 1937 i Dogmatik 1946-60 Partidari primer de la teologia dialèctica per influència de Søren Kierkegaard i de Karl Barth, fonamentà més tard la teologia en la constitució dialogal de l’existència humana en la línia de Martin Heidegger i de Martin Buber
Jacques Boucher de Crèvecoeur de Pertes
Paleontologia
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador, arqueòleg i paleontòleg francès, conegut generalment per Boucher de Pertes, considerat un dels fundadors de la prehistòria.
Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex 1844 més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création essai sur l’origine et la progression des êtres 1838-41 i Antiquités celtiques et antédiluviennes 1857
Francesc Comte
Literatura catalana
Escriptor.
Notari d’Illa Deixà inacabades unes Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , que dedicà, el 1586, al bisbe d’Elna Joan Terés Escrit en una prosa àgil i suggestiva, després d’una descripció geogràfica i humana dels territoris esmentats es proposà de demostrar, en forma de diàleg, llur catalanitat amb arguments històrics i mitològics, que foren represos, amb la mateixa finalitat, per historiadors posteriors, com Andreu Bosc, Jeroni Pujades i Esteve de Corbera Fou editat, en part, per Jaume Collell el 1879
Marie Luise Kaschnitz
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs
Antaviana
Literatura catalana
Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.
Desenvolupament enciclopèdic Autèntic allegat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana De manera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina