Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
illa des Bosc
Illa
Illa de ponent d’Eivissa, la més pròxima a la costa (a 425 m), entre aquesta i l’illa de sa Conillera, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia.
Té 67 m d’altitud i 625 m de longitud Forma part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
fulgòrids
Entomologia
Família d’insectes del subordre dels homòpters de cap ample i amb una prolongació de notable longitud, dos ulls grossos i dos ocels.
El cos és curt i ample, amb les ales grosses i sovint de colors brillants Inclou nombroses espècies de les regions càlides i temperades, entre les quals es destaquen les dels gèneres Fulgora , Laternaria i Cathedra
lemúrids
lemúrids Indri indri
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali
lampírids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters de mida petita o mitjana, amb els tarsos de cinc artells i teguments tous, la major part dels quals presenten òrgans luminescents.
Les femelles, en forma d’eruga, són les cuques de llum , àpteres o amb les ales minses, mentre que els mascles són alats Inclou unes 2000 espècies, moltes de les quals són corrents als Països Catalans
Scharhörn
Illa
Illa, enclavament de la ciutat d’Hamburg (Alemanya), situada a l’estuari de l’Elba.
Forma part del parc nacional Hamburgisches Wattenmeer, que inclou també les illes de Neuwerk i Nigehörn i el medi marítim de la regió de Frísia, creat per a la protecció d’ocells, dunes, sorres i llots
espiril·làcies
Biologia
Família de bacteris pseudomonadals, gramnegatius, en forma corbada (vibrions) o de tirabuixó (espirils), aerobis o anaerobis, dotats d’una gran mobilitat pel fet que a cadascun dels extrems de la cèl·lula hi ha dos plomalls de flagels.
La majoria són quimioorganòtrofs, llevat d’un petit grup de fotosintetitzadors, i habiten en les aigües dolces o salades, excepte Vibrio cholerae , bacteri patogènic de l’home Inclou, entre altres, els gèneres Vibrio, Desulfovibrio i Spirillum
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans
protòpter
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis pulmonats de la subclasse dels dipnous, de la família dels protoptèrids.
Es caracteritzen pel fet de tenir dos pulmons i brànquies molt reduïdes utilitzen els pulmons, no tan sols en condicions de falta d’oxigen, sinó normalment És un gènere de repartició africana que inclou quatre espècies
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
oxiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes que són de dimensions petites, tenen els llavis atrofiats, l’esòfag té bulb terminal amb vàlvules i presenten les espícules reduïdes.
La cutícula és molt prima, i tenen atròfia d’òrgans a causa de llur vida parasitària Inclou 135 gèneres, repartits entre les famílies dels oxiúrids parasiten vertebrats, telastomàtids parasiten artròpodes sapròfags i rigonemàtids parasiten miriàpodes diplòpodes