Resultats de la cerca

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Poeta, narrador i periodista, considerat un dels grans renovadors de la novella negra Esdevingué militant comunista després d’una joventut de compromís cristià vinculat al moviment Pax Christi, coincidint amb els anys de revolta de la dècada dels seixanta Com a poeta publicà Poemes à haute voix 1970, Terre de Feu 1972, Braises, brasiers, brûlures 1975 i Loin de tous rivages 1997 Com a novellista, és autor de Total Khéops 1994, Chourmo 1996, Soléa 1998 i Le Soleil des Mourants 1999

Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964

S’inicià al SPR Malgrat El 1965 fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1975, quan passà a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, a la primera divisió estatal Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins el 1979, i aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal La seva última temporada en actiu fou en el Club Esportiu Mataró, de segona divisió 1979 En aquest club exercí com a entrenador 1985-91

La major part dels boscs de Catalunya són oberts a causa, principalment, del seu règim de gestió predominant, que es basa en torns de tala de 15 a 20 anys segons les espècies arbòries i els llocs Altres causes en són la joventut dels boscs que encara estan colonitzant camps i pastures abandonats durant les darreres dècades o que encara s’estan regenerant després de pertorbacions naturals o induïdes per l’home, i la manca d’aigua suficient per a mantenir un estrat arbori tancat

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

Es formà a la Joventut Atlètica Sabadell amb l’entrenador Àngel Galobart Fou campió estatal júnior de 200 m i 400 m 1969 i anà convocat amb la selecció espanyola en diversos encontres internacionals En categoria absoluta, aconseguí els títols catalans de 200 m i 400 m 1970 Amb els companys de la JA Sabadell, guanyà el títol català de 4 × 400 m 1970 i establí un nou rècord estatal de clubs També destaca un títol català de 50 m en pista coberta 1972

Començà fent collaboracions en diversos diaris, revistes i en el programa Radio Hockey de Ràdio Joventut i Ràdio Sabadell 1980-83, informant principalment d’hoquei sobre patins Fou redactora d’esports de Catalunya Ràdio 1983-89, tasca que compaginà amb la secció d’hoquei sobre patins a El Periódico de Catalunya Després entrà al departament d’esports de Televisió Espanyola 1989-92, on posteriorment tornà com a directora del programa Fantàstic 1993-94 Fou cap de premsa de la Federació Espanyola de Patinatge 1994-2008