Resultats de la cerca

Situada a la riba del Cefís, fou lloc estratègic entre les rutes de la Fòcida i l’Àtica En queden restes dels murs micènics, del teatre i de diversos temples Fou escenari de diverses batalles en la més cèlebre 338 aC, Filip II de Macedònia derrotà les forces confederades de tebans i atenesos i assolí el predomini sobre la Grècia central

L’ACNUR posa en marxa l’operació de retorn a Kosovo dels refugiats que viuen en els camps de Macedònia i Albània Els primers repatriats són els kosovars originaris de Pristina, Prizren i Uroševac, els nuclis considerats més segurs, però l’operació continuarà a la resta de poblacions de Kosovo a mesura que la KFOR pugui garantir que no hi haurà problemes

Intentà d’ampliar els seus dominis en la zona de la mar Negra i s’alià amb els rodis i amb Filip V de Macedònia, la germana del qual esposà Participà en la primera guerra macedònica i, més tard, instigat per Anníbal, atacà Èumenes II de Pèrgam i fou derrotat La mediació dels romans li permeté de salvar la integritat del seu estat

Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I

Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC

Bòsnia i Hercegovina presenta la sollicitud formal d’adhesió a la UE, vint-i-un anys després de la fi de la guerra dels Balcans Si es descompta Kosovo, d’estatus encara incert, és el darrer dels estats sorgits de l’antiga Iugoslàvia a demanar l’adhesió, pas previ a la candidatura Les de Macedònia 2005, Montenegro 2010 i Sèrbia 2012 ja han estat acceptades

Serviren, però, per a donar sortida a la rivalitat dels tebans i dels tessalis contra els foceus a causa del control del temple d’Apollo Els conflictes provocaren quatre guerres entre el 595 aC i el 336 aC —en alguna de les quals intervingueren els atenesos i els espartans—, que acabaren arran de la invasió i la dominació de Grècia per part de Filip II de Macedònia

La ciutat originària, establerta al peu del mont Cúrion i molt poc coneguda, fou destruïda per Demetri II de Macedònia l’any 234 aC Després d’aquesta data fou refundada sobre el mont Aracint i es posà sota la protecció de Roma D’aquest segon assentament es conserven importants restes de la muralla, un petit teatre, una gran cisterna i un pòrtic que devia formar part de l’àgora

Deixeble de Plató i amic de Xenòcrates, representà l’aristocràcia i fou nomenat estrateg quaranta-cinc vegades Es distingí en la victòria naval de Naxos 376 protegí l’Eubea de Felip de Macedònia 349 i aconseguí que aquest aixequés el setge de Bizanci 340 Fou contrari al nacionalisme expansiu de Demòstenes i partidari de la tutela macedònica sobre Atenes, fet que li valgué de ser condemnat a beure la cicuta

Fill de Constantí I el Gran Rebé com a herència 338 Itàlia, la Illíria, Àfrica i Macedònia L’any 340 derrotà el seu germà Constantí II, la qual cosa li valgué Britània, les Gàllies i Hispània Fervent cristià, s’oposà a l’arianisme i al paganisme Morí en intentar fer cara a una revolta militar dirigida per Magnenci Hom ha suposat que el mausoleu de Centcelles en fou el sepulcre