Resultats de la cerca
Es mostren 2033 resultats
Peter Brown
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat irlandès.
Estudià història a Oxford, on es doctorà sota la direcció d’Arnaldo Momigliano Ha estat docent a les universitats d’Oxford, Londres, Berkeley i Princeton Nova Jersey, on ocupa una càtedra d’història Ha dedicat la seva vida acadèmica a l’estudi de l’antiguitat tardana, de la qual ofereix una visió renovadora, posant de manifest el valor de les transformacions que s’hi esdevingueren, en contraposició a la visió de decadència que en prevalia des del s XVIII És autor de nombrosos articles i monografies sobre diversos aspectes d’aquest període, especialment, sobre el culte als sants i…
Revolució de Juliol
Història
Aixecament revolucionari que tingué lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que provocà la caiguda de Carles X de França.
Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les…
Sant Josep de Bellmunt d’Urgell
Art romànic
Tot i l’origen medieval de la població de Bellmunt, de la seva església parroquial no es disposa, ara per ara, de prou referències documentals antigues que ajudin a reconstruir el seu passat històric Només una notícia, corresponent a la collecta de la dècima a la diòcesi d’Urgell, indica que l’any 1279 l’ ecclesie de Belmunt va contribuir amb onze sous i sis diners al sufragi d’aquest impost Aquesta referència, si més no, posa de manifest que al segle XIII hi havia a Bellmunt un temple parroquial del qual desconeixem l’advocació, ja que el titular actual, sant Josep, s’imposa a…
Joaquim Llovet i Verdura
Historiografia
Historiador.
Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment 1966, Constructors navals de l’ex-…
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Organització creada a Barcelona el 18 de març de 1981.
Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes…
Juan Carlos Onetti
Literatura
Novel·lista i contista uruguaià.
Autor existencial obsessionat per l’envelliment, la pèrdua de la innocència, l’aparent o real absurd de la vida quotidiana, la rutina i la inèrcia Novellà vides ofegades de solitaris fracassats El pozo 1939 interessa com a manifest del que serà la seva obra total més que no pas com a obra de creació entre la realitat i l’imaginari mostra el doble aspecte del món onettià De les novelles es destaquen Tierra de nadie 1941, La vida breve 1950, El astillero 1961, Juntacadáveres 1964, Los adioses 1967, Para esta noche 1967, última edició, Tiempo de abrazar 1974, Dejemos hablar al…
José Bergamín
Literatura
Escriptor castellà.
Collaborà a la revista Índice , que li publicà el primer llibre, El cohete y la estrella 1922 Promotor d’empreses culturals, fundà la revista Cruz y Raya 1933-36 Republicà convençut i catòlic, collaborà a Hora de España i participà en el Congrés Internacional d’Escriptors reunit a València el 1937 S'exilià el 1939 a l’Amèrica del Sud Tornà a Madrid el 1959, però, l’any 1963, després d’un manifest sobre els minaires d’Astúries, fou obligat a abandonar Espanya i s’installà a París fins l’any 1970 Ha conreat la poesia Rimas y sonetos rezagados , 1962 Apartada orilla , 1976 i Poesía…
Santa Maria de la Cirera (Llorac)
Art romànic
El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria…
Espermatocele
Patologia humana
L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i amb la…
Vladimir Vladimirovič Majakovskij

Vladimir Vladimirovič Majakovskij (1912)
© Fundamental Digital Library. Russian Literature & Folklore
Literatura
Poeta soviètic.
Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei del nou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina