Resultats de la cerca

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Inicià la seva trajectòria al Vilobí, el Guíxols i la Unió Esportiva Figueres 2002-04, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà a l’agost del 2004 Durant aquesta temporada disputà 30 partits de Lliga, com a migcampista de banda La temporada següent marxà al Racing de Santander, on disputà 177 partits durant set temporades 2005-12 Després d’una greu lesió s’incorporà al Llevant 2012

Sorgí l’any 1989 amb la fusió de la Penya Cicloturista de La Sénia i el Club Ciclista La Sénia El seu primer president fou Pascual Navarra, tot i que el seu dirigent històric fou Nèstor Biosca Organitzà els trofeus Sant Llorenç i Sant Marc i, des del 1999, la Marxa Cicloturista Tres Regions Al llarg dels anys tingué diversos equips d’on sorgiren bons corredors de pista

Lateral esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-93 procedent del Metaloplastica de Sabat Amb el Barça guanyà la Copa d’Europa 1991, quatre Lligues 1989-92 i una Copa del Rei 1990 Marxà al BM Granollers 1993-95, amb el qual obtingué la Copa EHF 1995 Amb la selecció iugoslava es proclamà campió olímpic a Los Angeles 1984 i tercer a Seül 1988 i guanyà un Mundial 1986

S’incorporà al Futbol Club Barcelona després d’haver aconseguit el Trofeu Pichichi la temporada 1995-96 amb el Tenerife Jugà al Barça dues temporades 1996-98, en què sumà 91 partits i 26 gols Posteriorment, marxà al River Plate argentí Fou campió de Lliga 1998 i guanyà dues Copes del Rei 1997, 1998 i una Supercopa europea 1998 Fou internacional per Espanya en 22 ocasions i disputà un Mundial 1998

Format a la Unió Esportiva Santboiana, hi arribà a jugar, però ben aviat marxà a França per fer-se jugador professional Jugà al Biarritz RC 2006-08 i a l’ASM Clermont Auvergne 2008-10, on es proclamà campió de França en la seva segona temporada Després passà a l’Oyonnax 2010-12 i posteriorment a l’AS Béziers de la segona divisió francesa Disputà diversos torneigs amb la selecció espanyola

Fou campió d’Europa sub-23 1999 i subcampió del món sub-23 1996 en la prova dels 20 km marxa Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 en la prova dels 20 km i en dos Mundials 2001, 2003 Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en dues Copes del Món Fou campió de Catalunya de 30 km 2001, i establí un nou rècord d’Espanya

Es formà a l’Escolania de Montserrat 1853-63 amb el mestre Bartomeu Blanch i, posteriorment, el 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma El 1872 fou nomenat membre de l’Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l’Escolania A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l’església del Sant Esperit 1869-73 Marxà aquest darrer any a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d’organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico El 1874 es casà És autor de diverses simfonies per a orquestra…

Vida Descendent de menestrals, a la seva família hi havia també altres músics, actius a les comarques gironines Estudià música a Barcelona, i el 1820 obtingué el mestratge de la catedral de Girona, on romangué només dos anys El motiu de la seva marxa de Girona no fou només la permuta amb J Barba, com apunta F Civil Segons els estudis de M Galdon, l’estat de migradesa de la seu gironina en el període liberal i la manca de recursos de la capella feren que Lleys abandonés el seu càrrec per cercar un lloc millor De Girona passà a Castelló d’Empúries, on la plaça, molt ben considerada en aquell…

El president, Blaise Compaoré, va viure el pitjor any des que va arribar al poder el 1987 Del febrer al juny, es va haver d’enfrontar a les revoltes de diverses casernes militars Durant bona part de l’any es van registrar protestes i vagues, que confirmaven el malestar de la població davant l’augment del cost de la vida De les revoltes militars, la més greu va ser la protagonitzada per la guàrdia presidencial a Ouagadougou, al mes d’abril, en protesta perquè no havien cobrat una gratificació En aquest cas, es va resoldre amb una negociació Al maig, una caserna de Bobo Dioulasso, la segona…