Resultats de la cerca

Neboda de Theodore Roosevelt , es casà 1905 amb Franklin Delano Roosevelt , cosí llunyà seu i a qui prestà un suport decisiu en la carrera política, sobretot arran de la poliomelitis que l’afectà des del 1921 Membre del partit demòcrata, defensà públicament la igualtat de drets i oportunitats, molt especialment l’emancipació i la promoció de la dona Delegada dels EUA a les Nacions Unides 1945, 1949-52 i 1961, presidí la comissió per als drets humans 1946-51 i durant el seu mandat fou aprovada la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 És autora de les autobiografies This is…

Fou deixeble del seu pare, també escultor, i d’AMaillol En la creació intentà d’expressar actituds vives i la sensació de la momentaneïtat, unides a la gràcia i a l’elegància Des que, el 1931, adquirí fama en exposar per primera vegada al Salon d’Automne parisenc, rebé un gran nombre d’encàrrecs oficials entre els més importants cal esmentar les estàtues que decoren la tribuna de la Sala d’Assemblees de la Societat de Nacions a Ginebra, les escultures de la façana del Palais Chaillot de París i diversos monuments als morts en unes quantes ciutats franceses, entre els quals cal…

També anomenat dividend de la pau, fou popularitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Entre el 1987 i el 1994, i per primera vegada en algunes dècades, les despeses militars mundials disminuïren a una taxa anual mitjana del 3,6%, fet que produí un teòric dividend de la pau acumulatiu de 935 000 milions de dòlars, 81 000 dels quals s’havien obtingut als països industrialitzats i 125 000 als països en via de desenvolupament Aquest estalvi, en principi, hauria hagut de suposar una reassignació de recursos del sector militar cap al sector civil Tanmateix, el…

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra…

Fou 73 vegades internacional, i es proclamà campió d’Espanya juvenil L’any 1977, en la categoria júnior, fou campió i subcampió del món per equips, subcampió d’Europa individual i en tres ocasions campió d’Espanya Participà en el Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou finalista en els de Barcelona 1992 En campionats mundials aconseguí una medalla d’or individual 1989, una de plata 1987 i dues de bronze 1978, 1994 En els europeus aconseguí una medalla d’or 1980 i una de bronze per equips 1987 Guanyà també la Copa del Rei 1987 i la medalla d’or per equips del Gran Premi de les Nacions…

El mitjà dels tres germans Càceres fitxà pel FC Barcelona l’any 1987, amb el primer equip del qual debutà la temporada 1989-90 Les dues següents jugà cedit al CP Dominicos i la 1992-93 tornà al Barça, en el qual estigué fins la campanya 1995-96 i guanyà una Lliga 1996, una Copa del Rei 1994, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions 1995 Després jugà una temporada a l’Alcobendas 1996-97, tres al CP Vilafranca 1997-2000 i cinc al Llista Blava 2000-05, en el qual es retirà També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Advocat a Perpinyà, tingué nombrosos càrrecs polítics senador radicalsocialista 1904, ministre d’agricultura 1911, president del Consell General dels Pirineus Orientals 1912-20 El 1913 fou candidat radicalsocialista a la presidència contra Raymond Poincaré, que el vencé per 429 vots contra 327 El 1918 fou ministre de l’interior Després de la Primera Guerra Mundial representà França a la Societat de Nacions Interessat per la cultura catalana, fou membre de la Societat d’Estudis Catalans Deixà a la ciutat de Perpinyà l’Hotel Pams, estatge de la biblioteca municipal, de museus, d’…

La condemna de l’opositor Jean-Marie Michel Mokoko a vint anys de presó, al maig, va ser qualificada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides d’“arbitrària” El general Mokoko va ser candidat a les eleccions del 2016, guanyades pel president Denis Sassou Nguesso, i en difondre’s els resultats de la consulta del 2016 Mokoko va fer una crida a la desobediència civil Arran d’això, Mokoko va ser acusat d’atemptar “contra la seguretat de l’Estat”, ja que, segons la policia, estava en possessió d’armes i preparava una insurrecció, ajudat per set persones més, majoritàriament…

Escrit a Prada Conflent en 1943-58, per a solistes, cor i orquestra, fou estrenat a Acapulco Mèxic l’any 1960 Des del 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles Foren significatives les estrenes a la seu de les Nacions Unides el dia de l’ONU del 1963, la de Sant Miquel de Cuixà, en la proclamació de Pau i Treva de Déu, l’any 1966, la de Barcelona el 1967, i la presentació a Montserrat l’any 1971 És la partitura catalana més difosa mundialment Fou enregistrada en disc el 1974