Resultats de la cerca

Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols

Situada a la desembocadura del Šventoji en el Nemunas, té port fluvial i és un nucli industrial i un nus ferroviari i de carreteres Hi ha indústries metallúrgica, alimentària, tèxtil i de la fusta És un centre cultural ja en parlen els annals del començament del s XI En 1920-44 fou capital de la Lituània independent Després de l’annexió d’aquest territori a l’URSS 1945, formà part de la RSS de Lituània fins el 1991

L’Audiència de Barcelona condemna a vuit anys de presó un exmonitor de menjador dels Maristes de Sants–les Corts per pornografia infantil El condemnat era membre actiu d’una xarxa d’intercanvi de fotos i vídeos en què apareixen menors d’edat nus, mostrant els genitals i en actituds sexuals explícites amb adults en el període 2014-16 L’exmonitor també està pendent de ser jutjat per un suposat delicte d’abusos a quatre menors

Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates

Situada a la riba del Drava, als peus dels Alps de Villach, és un important nus ferroviari Hi ha indústries de la fusta, químiques i alimentàries És una estació d’esports d’hivern i una estació balneària Antic lloc de pas romà entre Aquileia i l’Estíria, a l’edat mitjana fou la base comercial més important en el camí entre Venècia i Viena L’església principal, Sankt Peter, és d’estil gòtic tardà 1526-94

Situada a la frontera lingüística del francès i l’alemany, dos terços de la població són de parla germànica i el terç restant és francoparlant Important centre de la indústria rellotgera, en el qual s’han desenvolupat també les indústries automobilística i elèctrica És alhora un centre artesanal orfebreria, ceràmica També té importància com un nus de comunicacions Al Schwab Museum es conserven restes d’habitacions lacustres de l’edat del ferro i dels períodes cèltic i romà

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Freqüentà tota la vida l’Academy Life School i acusà influències de Ticià i de Rubens Fou deixeble de Lawrence Viatjà sovint al continent, conegué Delacroix 1825 i entrà en contacte amb el Romanticisme francès La seva obra se centra en nus femenins —tema insòlit a l’Anglaterra de la seva època i que alarmà la moral victoriana—, a mig camí entre la sensualitat i l’academicisme Té obres a York, a la Tate Gallery de Londres, etc

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Es presentà a Barcelona el 1950 i hi exposà el 1952 i el 1953 Collaborà sovint amb Marc Aleu i Josep Guinovart El 1952 s’installà a París, i el 1963 rebé el Prix de la Critique Exposà repetidament a Perpinyà i mantingué un taller al mas del Gall, prop de Ceret Tornà a exposar a Barcelona el 1968 Després d’una etapa informalista tornà a la figuració, fent caps i nus femenins molt estilitzats i una mica arcaïtzants