Resultats de la cerca
Es mostren 2945 resultats
Sangtraït
Música
Grup de rock creat el 1982 a la Jonquera i dissolt el 2001.
Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín, Barricada, la…
Herbers
Municipi
Municipi dels Ports, a l’extrem septentrional, al límit amb el Matarranya.
El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins anomenat aquí barranc d’Escalona De les 2 700 ha de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d’en Sabater i la pineda de la Vall Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà cereals i patates i només 15, a regadiu Hi ha granges estabulades El poble 115 h agl 1996, herbessers o herbessencs és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall, la qual, oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins Matarranya, es comunica molt difícilment amb la resta de la comarca L’església parroquial és dedicada a…
l’Esquerda

Vista de l’Esquerda
Meria z Geoian (CC BY-SA 4.0)
Municipi
Municipi de la Fenolleda.
Situat a la vall de l’Aglí, aigua avall de la gorja de la Fou, notable bretxa oberta pel riu, després de la confluència amb la Bolzana, a la serra de l’Esquerda o serra de l’Artiga del Baurien, denominació que pren, entre Castellfisel i el coll de Portelh, la llarga alineació muntanyosa de direcció oest-est que forma l’eix de la comarca Hi ha claps d’alzines, però a la resta del territori hi ha sobretot brolles, matolls i garrigues La superfície agrícola ocupa 318 ha dedicades bàsicament a la vinya 298 ha de denominació d’origen controlada i 8 ha de pastures i farratge Hom hi havia explotat…
Qüestions de Vida Cristiana
Publicacions periòdiques
Revista de reflexió cristiana, de formació i informació teològica i religiosa, fundada i editada a Montserrat el 1958.
Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida per Evangelista Vilanova des del seu inici fins l’any 1997, en què fou substituït per Joan Vinyeta, també monjo de Montserrat, i actualment n'és el director Andreu Marqués Inicialment de caràcter miscellani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura Durant una època fou editada per l’editorial Estela 1960-69 i actualment és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat N'apareixen 4 números l’any, i els seus collaboradors sempre han estat…
Vicent Enrique i Tarancón
Vicent Enrique i Tarancón
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàtic.
Fill d’una família obrera, féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València Sacerdot 1929, treballà en l’Acció Catòlica espanyola, i fou arxipreste de Vinaròs 1938, bisbe de Solsona 1945-64, d’Oviedo 1964-69, arquebisbe de Toledo 1969-71 i de Madrid 1971-81 Fou president de la Conferència Episcopal Espanyola 1974-1981 Partidari d’una Església més oberta i independent del poder civil, tingué un paper cabdal per a desvincular l’Església del franquisme i obrir el diàleg entre els diferents sectors polítics El 1981 renuncià als seus càrrecs per raons d’edat…
Heinrich Wölfflin
Art
Historiador suís de l’art.
Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en dos conceptes…
Timothy Berners-Lee
Electrònica i informàtica
Físic i informàtic britànic.
El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium, considerat el…
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí Grau,…
,
Tigran Jegiajevič Mansurian
Música
Compositor armeni.
Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat equilibri entre petits grups de…
Esternut
Patologia humana
L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany a l’exterior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina