Resultats de la cerca
Es mostren 1003 resultats
Cecil Blount De Mille
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fundador, amb Jesse L Lasky i Samuel Goldwyn, del que més tard esdevindria la Meca del cinema Hollywood Especialitzat en temes bíblics, fou el creador de grans produccions, com King of Kings 1926, Cleopatra 1934, The Ten Commandments 1956 En 1955-56 li fou concedit un premi especial de l’Academy of Motion Picture, Arts and Sciences de Hollywood per la seva gran contribució al desenvolupament del cinema Dos anys més tard, el seu film The Greatest Show on Earth 1952 obtingué l’Oscar a la millor pellícula
Kim Basinger
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000
Walter Matthau
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic i teatral nord-americà Walter Mastuschanskavasky.
Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story
Geoffrey Rush
Cinematografia
Teatre
Actor australià.
Com a actor teatral ha rebut, entre altres, el premi Sydney Myer Performing Arts 1994 Director teatral, durant dos anys de la companyia Magpie Theater for Young People, ha intervingut en pellícules com Starstruck 1982, Twelfth Night 1986, Children of the Revolution 1996, Shakespeare in love 1998, Quills 2000, Lantana 2001, Frida 2002, The Banger Sisters 2002, Ned Kelly 2003, Pirates of the Caribbean The Curse of the Black Pearl 2003, Intolerable Cruelty 2003 i The Life and Death of Peter Sellers 2004 Rebé l’Oscar per Shine 1996
Richard Dreyfuss
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
El 1967 debutà en el cinema però fins el 1973 no interpretà un paper destacat a American Graffiti , de GLucas El 1977 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Goodbye Girl HRoss Altres pellícules en què ha intervingut són Whose Life is it Anyway 1981 i Stakeout 1987, de JBadham Close Encounters on the third Kind 1977 i Always , 1989 d’SSpielberg, Postcards from the Edge MNichols, 1990, Prisoner of Honour KRussell, 1991, Silent Fall BBeresford, 1994, Profesor Holland SHerek, 1995, An American President RReiner, 1995, i Night Falls on Manhattan SLumet, 1996
Franklin J. Schaffner
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’estudiar art dramàtic, es dedicà a la producció televisiva, terreny en el qual obtingué diversos guardons de prestigi A partir de 1963 dirigí els llargmetratges The Stripper , The Best Man 1964, The War Lord 1965 i, especialment, Planet of the Apes 1967, Patton 1969, Nicholas and Alexandra 1971 o Papillón 1973, premiats amb alguns Oscar Després realitzà Islands in the Stream 1977, The Boys from Brazil 1978, Sphynx 1980, Yes, Giorgio 1982, Lionheart 1987 i Welcome Home 1989 Entre el 1987 i 1989 presidí la Directors Guild of America
Norman McLaren
Cinematografia
Director de cinema d’animació canadenc, d’origen escocès.
Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972
Club BMX Terrassa

Pilots del Club BMX Terrassa que participaren a la final de la Lliga LBR del 2011
Club BMX Terrassa
Ciclisme
Club ciclista del barri de les Arenes de Terrassa.
Especialitzat en bicicròs, fou fundat el 2006 com a hereu del Club BMX les Arenes, creat el 1988 per Antoni Díaz, que organitzà proves dels Campionats de Catalunya i d’Espanya i la Cursa Catalano-francesa Té una escola de formació de joves pilots i equips de competició en els quals han destacat els germans Sergi i Jovana Díaz i Óscar Saiz Sota la presidència de Francisco Ledesma organitzà l’Open Internacional de BMX 2006 Gestiona el circuit de BMX de les Arenes, que acollí els primers Campionats d’Espanya, que donaren punts per a classificar-se per als Jocs Olímpics 2011
Julie Christie
Cinematografia
Actriu cinematogràfica britànica.
Debutà en el cinema el 1962 i molt aviat guanyà l’Oscar d’interpretació per Darling 1965 de JSchlesinger, el qual la dirigí també en Billy Lyar 1963 i en Far From the Madding Crowd 1967 Ha participat, entre d’altres, en McCabe and Mrs Miller 1961 de RAltman, Doctor Zhivago 1965 de DLean, Fahrenheit 451 1966 de FTruffaut, The Gobetween 1970 de JLosey, Heaven Can Wait 1978, de WBeatty, The Return of the Soldier 1982 d’ABridges, Heat and Dust 1982 de JIvory, Power 1986 de SLumet, Fools of Fortune 1991 de PO'Connor, Afterglow 1997 d’ARudolph, etc
Alfonso Eduardo Reidy
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina