Resultats de la cerca

Excellí en la pràctica de l’aiguafort i de l’aiguada Estudià a París amb el gravador André Lambert L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brusselles Obtingué diferents premis internacionals com a exlibrista Féu la revista “Pro Ex-Libris” 1920-21 En el període 1908-10 practicà el dibuix humorístic amb la firma Falgàs a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”, i també illustrà diferents obres

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor 1975-78 És membre fundador del Studio PER, amb LlClotet, OTusquets i CCirici Amb aquest darrer ha realitzat projectes per al sector públic remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona, acabat el 1989, i de la plaça de l’Univers, al firal de Montjuïc i encàrrecs privats Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador

De jove practicà l’automobilisme i guanyà diversos premis Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d’automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu Posteriorment creà un sistema d’embragatge automàtic per a automòbils d’invàlid 1965, i patentà un dispositiu d’estalvi de combustible 1976, un sistema de servacomandament de l’embragatge 1982 i un adaptador de temperatura de l’oli del motor 1985

Debutà el 1989 en l’equip Rothmans en la categoria de 500 cc, on ràpidament es consolidà com un dels millors pilots de la categoria Assolí el 1994 el seu primer títol de campió del món El domini en aquesta categoria de velocitat fou inqüestionable fins el 1998 El 1997 superà el registre de De Agostini en guanyar dotze grans premis en una temporada, deu d’ells de manera consecutiva Es retirà l’any 1999

Deixeble de Jaume Molins Obtingué diversos premis a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual després fou membre A la seva recepció presentà el fang David contra Saül Entre les seves obres, hom menciona els Àngels del sagrari que hi havia a l’església parroquial de Sant Andreu de València i el Sant Jordi de l’Esclavitud de la Mercè, també a València També treballà per a Iecla, Albacete i Carlet

Orientats a contribuir a l’emancipació de la dona, publicà mètodes de costura que obtingueren un gran èxit El Corte Parisien i Sistema Martí 1896, 87a edició el 1967 Publicà també El traje histórico femenino 1940 Fundà i dirigí l’Institut de Tall i Confecció Sistema Martí , a Barcelona 1896, que aviat obrí acadèmies a la resta de l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina Rebé nombrosos premis en exposicions internacionals d’alta costura

Dirigida per Miquel Alzueta, el seu ventall de publicacions és molt ampli, i comprèn, colleccions diverses, traduccions, clàssics, llibres per a l’ensenyament, novella, poesia, assaig, etc S'ha associat amb altres editorials, especialment amb Enciclopèdia Catalana 1991 en diverses iniciatives editorials El 1999 fou adquirida per Editorial Planeta i el 2006 passà a ser un segell d’Edicions 62 Convoca diversos premis, entre els quals destaca Columna Jove 1993 i 23 d’Abril 2002

Formada cinematogràficament al Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona, debutà en el llargmetratge amb el documental El cielo gira 2004, una pellícula sobre l’ocàs del món rural rodada al seu poble natal, Aldealseñor, guanyadora de diversos premis Posteriorment dirigí Mercado de futuros 2011, un documental sobre la despersonalització dels espais urbans i el mercat immobiliari que coincidí amb l’esclat de la crisi econòmica global

Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevič amb plantejaments propers al minimal art El 1976 creà, amb Ramon Torrente , un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis